Des que fa deu anys va crear un laboratori d’experiències d’aprenentatge STEAM anomenat Tech Will Save Us, l’emprenedora social i educadora britànica Bethany Koby no ha deixat de fer innovacions en els seus recursos i eines pedagògiques basades sempre en el joc i l’experimentació.
Professora fundadora del Vermont College of Fine Arts i membre dels consells assessors d’institucions com l’Institute of Imagination (IOI) o l’Institution of Engineering and Technology (IET), el seu projecte més recent és Fam Studio, un projecte que va un pas més enllà i uneix la ciència i la tecnologia amb l’educació conscient i emocional tot fomentant una reconnexió entre els infants i la natura.
D’on sorgeix aquest nou projecte?
La tecnificació de la societat està accentuant en els nens la desconnexió amb la natura. El nostre projecte sorgeix d’aquesta problemàtica i d’una recerca que estem fent sobre l’impacte que té l’aprenentatge no intel·lectual, és a dir, aprendre a través de les emocions i no tant a través de la raó.
Què vol dir aprenentatge no intel·lectual i per què és important?
Parlar als nens del desastre que és el canvi climàtic, més que despertar-los una actitud proactiva, el que fa és causar-los una sensació d’angoixa i de desesperança des d’on és molt difícil actuar o pensar solucions creatives. L’acostament a un problema d’una forma no intel·lectual aconsegueix que una major empatia en els nens, sobretot en temes relacionats amb el nostre planeta.
La força que ens impulsa a actuar sempre té més força quan neix de l’emoció i de l’empatia que de la preocupació
Feu servir un sistema d’aprenentatge basat en el joc?
Sí, el joc és sempre la base de la nostra filosofia. Aprenem millor quan ens ho passen bé, sens dubte. I és curiós com sovint es té una mirada molt estreta del joc perquè sempre l’associem a tenir alguna joguina o a fer alguna acció concreta. Però la natura pot ser també una molt bona base de joc, tal com fem en les experiències que proposem als nostres tallers.
El taller infantil que fareu en el proper Fixing the Future es titula “Blue: Convertir-se en oceà”. Per què heu triat aquesta temàtica?
Perquè, en general, tenim més dificultats per sentir-nos connectats al sistema aquàtic que al terrestre. La intenció és trobar aquesta connexió amb el món marí tot jugant a ser part de l’oceà. I ho fem a través de diferents tècniques immersives en el color blau així com activitats concretes que permeten sentir des de les característiques de les onades als misteris de la vida marina de les profunditats.
Quin tipus de tècniques i activitats són?
Situem els nens dins d’una instal·lació artística molt bonica i visual en la qual, a través d’unes pantalles gegants on es projecten imatges del mar, diversos recursos acústics i escultures físiques, intentem que se sentin com si físicament estiguessin sota l’aigua. Quan estan “submergits”, els fem fer unes manualitats en les quals retallen la forma dels seus cossos i d’altres objectes marins i els fem fer un exercici de moviment i dansa en el qual esdevenen peixos, coralls i onades que xoquen contra les roques gegants que conformen unes illes. És impressionant veure’ls fluir i les coses que creen des d’aquest estat gairebé meditatiu.
Usar la tecnologia per reconnectar amb la natura no és paradoxal?
Entenc que pugui semblar-ho però justament nosaltres creiem que és complementari. De fet, hi ha un nou corrent de pensament que considera que, en la transició cap a aquest eco-centrisme al qual hem d’anar tendint la societat, la tecnologia pot tenir-hi un paper cabdal.
Per quina raó?
En el nostre camp concret, el de l’educació, la tecnologia immersiva permet que els nens (i els adults) visquem experiències que serien impossibles de tenir d’una altra manera o també visualitzar processos naturals invisibles, com el procés de respiració d’un arbre, per exemple.
Si s’usa de forma conscient, la tecnologia pot ajudar a percebre la Terra d’una forma mai abans vista
Això també pot ajudar en l’aprenentatge científic. Hi ha continguts científics en el vostre taller?
Sí, fem algunes descripcions científiques però l’objectiu últim de l’experiència no és aquest sinó aconseguir allò que en anglès anomenem awe, aquesta sensació d’astorament que ens generen la immensitat, bellesa i els misteris de la natura, instants en què sentim que formem part d’ella. Actualment, hi ha molts centres universitaris de prestigi. El MIT, Harvard, Berkeley… estan fent recerca sobre l’impacte que té aquest tipus d’emoció en els infants.
I què han descobert a hores d’ara?
Són emocions a través de les quals els nens esdevenen més ètics, creatius, curosos… i també s’ha demostrat que són emocions capaces de generar records més intensos, activar la creativitat, crear aprenentatge més permanent i desenvolupar la capacitat per prendre decisions més ètiques, comportaments més sociables i una major sensació de benestar. I el més curiós de tot és que tot això ho podem mesurar.
Mesurar? Com?
Fent-los fer un dibuix d’abans i després d’ells en relació l’entorn abans i després de viure l’experiència. La majoria es dibuixen a si mateixos molt més petits i integrats amb l’entorn després del taller. És una mena de disminució de l’ego. Estic convençuda que, des d’aquest sentiment, molts nens voldran actuar per salvar els oceans d’una manera molt més ferma que no pas si simplement els parlem dels problemes que genera l’escalfament de l’aigua, la mort d’ecosistemes marins, els plàstics i la contaminació.
No us perdeu els diferents tallers i conferències de Bethany Koby en el proper Fixing the Future dels dies 16 i 17 de setembre. Reserveu aquí les vostres entrades! Places limitades
