El tecnòleg i investigador Aldo Sollazzo (Frosinone, Itàlia, 1982) treballa per donar resposta a reptes vinculats a l’arquitectura i el disseny d’espais a través de la visió per computador, la robòtica, la fabricació en 3D amb materials avançats i la ciència de dades.
Després d’estudiar Arquitectura a la Universita’ Degli Studi Di Roma TRE, màster en Disseny Arquitectònic a l’IaaC (Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya) i fabricació digital al FAB Academy llançat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), dirigeix el màster de Robòtica i Construcció Avançada de l’IAAC, és CEO de tres empreses i està fent el doctorat en analítica d’imatges, analitzant les imatges amb visió per computador i aprenentatge automàtic (machine learning) en el context dels eixos verds de Barcelona.
Quin és l’objectiu d’aquesta analítica d’imatges?
Es tracta de medir l’eficàcia de la transformació que suposa el projecte dels eixos verds, a partir de l’anàlisi del trànsit, la mobilitat i l’espai urbà. Segons Salvador Rueda i altres promotors de la superilla, els eixos verds haurien de reduir un 40% les emissions de CO2.
Intento entendre què suposarà el resultat d’aquesta transformació urbana, si redueix el CO2, com funciona la mobilitat, si alliberar un carrer de cotxes implica omplir-ne un altre…
A partir de la imatge de l’espai s’analitza el que hi passa, si hi ha arbres, passen persones, cotxes o com interactuen amb l’espai. Es converteix la imatge en dades, s’analitzen, s’entén l’ús que es fa de l’espai i es mesura l’eficàcia de les transformacions espacials que es volen activar.
Com has arribat a treballar amb la visió per computador i l’aprenentatge automàtic?
L’arquitectura és molt transversal, t’ofereix una formació permeable cap a altres tipus de coneixements, per això he arribat a aquestes disciplines.
L’arquitecte dialoga amb professionals de diversos sectors com l’enginyeria, l’artesania, l’electricitat o la legislació…
Per què vas estudiar arquitectura?
Va ser pels còmics. Sempre m’ha agradat somiar, em fascinava la possibilitat de somiar espais nous i fer-los pensant en les persones que els viurien i s’hi desplaçarien per ells. L’arquitecte Renzo Piano explicava que després de construir edificis li agradava observar com la gent els ocupava. És increïble convertir un gest individual en un acte social, una transformació que té rellevància per les persones.
Què et va dur a fer aquest gir professional?
Dissenyes per pensar com es pot transformar l’espai, el disseny són protocols d’actuació de l’espai físic. Tot es pot descriure de forma matemàtica i ha estat capacitat de descripció matemàtica la que ha obert la caixa de pandora a l’univers de l’arquitectura.
Les dades han entrat al món de l’arquitectura a través del disseny computacional i la familiaritat amb la gestió de dades m’ha dut a la ciència computacional i la robòtica
Quins diries que són els reptes de futur?
En els darrers deu anys han passat tres coses importants: la temperatura ambiental s’apropa a un punt de no retorn, les ciutats que cada cop estan més poblades són un gran productor de CO2, i la gran quantitat de dades que produïm.
La majoria de dades que produïm no són textos sinó imatges, àudio i vídeo, unes dades no estructurades que d’entrada costa interpretar i presentar numèricament.
Ha estat gràcies a la visió per computador i l’aprenentatge automàtic, que cada píxel té un valor. Això permet que una imatge es pugui convertir en una matriu com un plànol de punts i colors, analitzem la relació entre punts i colors, i amb aquestes dades aconseguim entendre la semàntica de la imatge.
Intentes donar resposta als reptes?
Dirigeixo tres empreses que estan vinculades al canvi climàtic, la sostenibilitat i les dades: La Maquina (lamaquina.io), dedicada a la impressió 3D utilitzant la robòtica per construir arquitectura i hàbitats nous; Pure.tech (pure.tech), materiat avançat que absorveix CO2, COV, NOx de l’aire, que es pot aplicar sobre qualsevol superfície com pintura, paret, sòl, tèxtil… i s’utilitza al sector de la construcció i moda, i Noumena Data (noumena.io), que implementa solucions basades en dades per l’anàlisi espacial i la planificació estratègica.
Creus que estan relacionades amb les professions del futur?
Les professions del futur s’han de plantejar tenint una visió del demà amb un objectiu clar i traslladant les accions al present per poder assolir l’objectiu. Per mi l’objectiu és viure en un entorn urbà construït, que permeti respectar els recursos materials que utilitzem, fent un ús efectiu de l’espai que ocupem.
La visió de futur, el disseny, els materials, l’anàlisi, l’ús de l’espai… tot està connectat al voltant de les necessitats de la societat.
Això es pot aconseguir monitoritzant, observant, mesurantl’ús de l’espai i introduint solucions que ens permetin activar una nova ecologia i nous hàbitats.
