Projecte CLAB (II): analitza el teu entorn amb Smart Citizen

0 de 21 lliçons finalitzades (0%)

Unitat didàctica 2: Què diuen les dades: indicadors i ambient (3h)

2.5. Indicador de soroll

Aquesta és una lliçó de previsualització

Registreu-vos o inicieu la sessió per fer aquesta lliçó.

El soroll es medeix en decibels | Getty Images

 

El so és una pertorbació que es propaga en forma d’ona a través d’un mitjà, generant variacions en la pressió i fent vibrar partícules. Aquestes vibracions poden ser percebudes per l’oïda humana.
La major part de sons que escoltem són mescles de diferents fonts amb diferents freqüències. Per a mesurar la intensitat del so s’utilitza una unitat logarítmica, el dB (decibel).
Els decibels funcionen com un logaritme de base 10 i multiplicats per 10. Això fa que cada salt de 10 unitats significa que és un soroll 10 vegades més potent.

 

 

Això fa que si tenim dues fonts de la mateixa intensitat de so (per exemple 60 dB ) combinades no sumen el doble (120 dB) sinó només aproximadament, 3 dB més (63 dB).

 

 

La diferència entre “so” i “soroll” és que el soroll és tot so no desitjat. No obstant això, a la nostra salut l’afecten tant els sons desitjats com els sons indesitjats.

El nivell recomanat de soroll per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és de 55 dBA a la nit i 65 dBA durant el dia

En condicions laborals no ha de superar els 80 dBA i sons de 100 dBA han de ser evitats per més de 15 minuts, perquè les conseqüències del soroll poden ser a curt o a llarg termini. A curt termini només són sorolls a partir dels 120 dBA (llindar del dolor), no obstant això sons de més de 100 dBA poden causar mal de cap. Una llarga exposició diària a sorolls de 65 dBA o més poden derivar en maldecaps o deficiència auditiva. En el cas del soroll nocturn pot evitar el correcte descans i, per tant, la salut en general. És per això que moltes ciutats i la Unió Europea fan programes per a reduir el soroll i la contaminació acústica.

 

Activitats

  1. Per evitar el soroll acumulat, Bilbao ha fet iniciatives com a “illes sonores” amb zones absorbents de soroll amb trànsit reduït. A Barcelona existeix un objectiu similar amb les “super illes” i aquest el mapa de soroll de la superilla del barri del Poblenou.

 

Temps després, l’ajuntament ha publicat una autoavaluació sobre l’impacte que ha tingut la intervenció i, entre altres temes, analitza el canvi dels nivells de soroll.

 

 

Compara tots dos conjunts de dades: els nocturns i els diürns abans de la intervenció (columna PRE) amb els nocturns i diürns després de la intervenció (Columna POST).
Revisant aquestes dades i mirant les següents fotos sobre a l’abans i el després de la superilles per què creus que han pogut ser aquests canvis?