CURS D’ASTRONAUTES (11-12 anys)

Mòdul de Comunicació i Art (11-12 anys)

3r cicle de primària (11-12 anys)

Tripulants d’Hypatia I que lideren aquest mòdul:
Núria Jar, Periodista d’Hypatia I
Anna Bach, Científica de suport i Artista resident d’Hypatia I

Introducció

En aquest mòdul descobrirem com comunicar la ciència. Aprendràs què és un pòster científic i per què serveix, i la importància de compartir el que has après.

Activitats



Dones que han fet història


Font: Wikipedia

Sabies que Hedy Lamarr va ser inventora i actriu de cinema? Sí, sí. Hedy Lamarr va fer moltes pel·lícules als anys 30 i fins i tot té una estrella al passeig de la fama de Hollywood! Però no només això, també va ser inventora. Durant la segona guerra mundial va patentar un sistema de comunicació sense fils que arribava molt lluny i permetia comunicar-se en secret. Això va permetre que les forces navals aliades no fossin descobertes per l’enemic. Aquell sistema va ser tan revolucionari que encara el fem servir avui en dia per sistemes de comunicació sense fils, com el bluetooth o la wifi de casa teva.

Hypatia 27, solcant les estrelles rumb a Mart

Autora: Cèlia Ventura

CAPÍTOL 5. Somiant en la propera aventura

La Cristina, la Sam, l'Anna, la Judit, l'Helena i la Nora flotaven en aquella nau que s'havia convertit en una segona casa i totes cinc compartien l'últim gelat sec que els hi quedava. De fet, ni recordaven que el tenien: es veu que la Sam l'havia amagat un dia, i ara, en el moment ideal, per casualitat l'havien trobat.

L'Anna les va mirar d'una a una, recordant els camins que havien hagut de recórrer per arribar fins allà. No hauria pogut imaginar una tripulació millor. Noies, estic orgullosíssima de vosaltres, hem fet història, va dir emocionada, i abans que poguessin respondre va afegir, però atentes que això no s'ha acabat; en uns minuts totes amb el cinturó ben posat, que començarem el descens! La Judit sentia el Guruguru que l'avisava que quelcom emocionant estava a punt de passar. Aquell terreny tan familiar, el paisatge, el cel, les cares de la gent que tant estimaven i havien enyorat... tot tornaria! Fins i tot caminar feixuc, sota aquella gravetat que ara se'ls hi faria estranya. La Nora esperava ansiosa el moment de tornar a abraçar la família i menjar una bona samfaina, però també sentia un nus a la gola: trobaria a faltar Mart.

Ara venia una de les parts més importants de la seva feina, la d'explicar tot el que havien fet. Les aventures que havien viscut, els experiments que havien sigut un èxit, i els que no, els obstacles i com els havien superat, i potser algun record se'l guardarien per elles. Era l'hora de divulgar tot el que havien après per tal que la ciència continués avançant, però també de fer-ho de manera prou entenedora perquè tothom pogués comprendre-ho.

Tornaven satisfetes, contentes, orgulloses de tot el que havien fet. L'Helena ja tenia ganes de començar una nova aventura, de topar amb un altre problema per solucionar, un altre obstacle que no pogués resoldre i que, quan finalment ho aconseguís (perquè de ben segur que ho aconseguiria) sentir aquella satisfacció incalculable. Va mirar al seu voltant i es va sentir privilegiada i orgullosa d'haver format part d'aquella tripulació.

La Cristina tenia la vista perduda en el mar infinit d'estrelles. De reüll, li va semblar pescar un estel fugaç recorrent el firmament. I durant un segon, va veure, a milions de quiilòmetres de distància, una nena estirada damunt la gespa fresca que acabava de veure un estel fugaç i havia demanat un desig. El desig, d'algun dia, solcar el mar d'estrelles descobrint tresors.