Elisabet Golobardes Ribé és professora catedràtica en intel·ligència artificial i ciència de les dades a la Salle-URL, vicerectora d’Ordenació i Qualitat Acadèmica de la Universitat Ramon Llull, i membre del Consell Assessor d’Ètica d’Intel·ligència Artificial a Catalunya.
La intel·ligència artificial (IA) és una amenaça o una oportunitat?
Depèn. Si la societat es fa corresponsable pot ser una oportunitat, dependrà de l’ús que en fem. D’entrada el problema està en què la gent primer sàpiga reconèixer-la i després com utilitzar-la.
I què és la IA?
Tothom parla d’IA però pocs saben realment què és i tampoc la reconeixen. Vivim immersos en un món ple d’IA. És una eina d’ajuda, són softwares que a priori intenten fer tasques que si les fessin els humans es considerarien intel·ligents. Són algorismes, fórmules matemàtiques, que ens ajuden i ens faciliten la feina. La IA compta amb diverses spin off, el XatGPT, la robòtica, la visió artificial o la gestió de dades. Si ens centrem en les dades, els algorismes són el motor dels programes que ens permeten relacionar dades i extreure patrons, com per exemple, per ajudar a establir un diagnòstic mèdic.
Com ha evolucionat en els més de 50 anys de la seva existència?
Des dels seus orígens la IA ha estat molt lligada a la tecnologia. Les seves bases ja estaven establertes llavors, ja hi havia algorismes, però el que ha marcat la diferència ha estat l’evolució de la tecnologia. Els telèfons intel·ligents han estat determinants, ens han permès enviar i rebre textos, imatges, vídeos, àudios… tothom té la capacitat de generar i rebre dades. Ara la tecnologia és accessible i assequible per gestionar gran quantitat de dades i els usuaris volem que les aplicacions ens relacionin aquestes dades. Abans qui tenia el poder era qui tenia la informació, ara el té qui sap estructurar les dades.
Fins l’ara l’hem creat els humans, seguirà sent així?
Sí. Només podem crear-la els humans. Els límits d’aquesta IA venen determinats per les pròpies limitacions dels humans que la creem.
La principal amenaça respecte la IA és la ignorància humana que genera pors i alarmes.
Acabarà tenint consciència la IA?
No crec que arribi a tenir-ne, som els humans els que la dissenyem i la creem. És un algorisme que resol un problema determinat. És una persona la que decideix l’objectiu pel que es dissenya i ha de triar les dades adequades. La responsabilitat ètica pel mal ús que se’n pugui fer no és dels algorismes que no tenen consciència, la responsabilitat és de les persones que decideixen crear el programa.
Té inconvenients la IA?
La principal amenaça respecte la IA és la ignorància humana que genera pors i alarmes. La tecnologia és molt potent, ara cal que nosaltres aprenem a conviure amb ella i a utilitzar-la de forma intel·ligent. És interessant i poderós des del punt de vista educatiu, podem explicar el procés que hi ha darrera la IA, que són matemàtiques que fan que les coses funcionin. L’amenaça és no entendre la tecnologia i no voler entedre què hi ha al darrera.
Llavors la clau està en l’educació?
Per descomptat. Els algorismes poden arribar a personalitzar la medicina per curar a una persona però també poden personalitzar la informació que apareix a les nostres xarxes socials o a les cerques que fem a Google, de forma que ens polaritzen les nostres opinions, deixem de conversar i escoltar postures que divergeixen de les nostres. Combatre la polarització només passa per l’educació, la responsabilitat és de tots. Tothom, les famílies i l’entorn educatiu, ha de tenir clar que la IA pot ser una oportunitat, saber que els algorismes són una eina i que pot manipular-se en contra teva, hem de ser corresponsables. Acompanyar al infants i joves correctament és un gran repte.
Quin paper hauria de jugar la universitat perquè l’alumnat tingui esperit crític amb la IA?
Sempre que faig classe als futurs enginyers i enginyeres comencem amb una mirada transversal, parlant de consideracions socials i ètiques. Hem d’educar als enginyers i enginyeres amb esperit crític, i no només a les persones que programen, a tothom, metges, periodistes, mestres… l’esperit crític és imprescindible a totes les professions per poder discernir i adonar-nos, per exemple que el xat GPT és una eina que menteix.
Quins són els reptes que ens plantejarà la IA en els propers anys?
L’educació, tothom hauria de saber utilitzar-la. Necessitem aturar-nos, tenir un temps de calma que ens permeti educar, no envejo als educadors. Prohibir les tecnologies radicalment no és l’objectiu però seria convenient tenir espais sense tecnologia. És més fàcil dir que el que passa és culpa de la tecnologia però potser és una bona oportunitat per reinventar-nos, per educar d’una manera diferent. Tot i així, estic convençuda que d’aquí a dos o tres anys tothom entendrà què és i com funciona la IA i només parlarem de computació quàntica.
Publicitat
Articles relacionats
