Prompt és l’anglicisme mitjançant el qual es formulen les frases per generar imatges, d’aquí que parlem de promptografia per referir-nos a les imatges generades per Intel·ligència Artificial (IA). “Sona estrany promptografia, no tinc clar si s’acabarà imposant el terme o es generaran d’altres”, comenta en Josep Maria de Llobet, fotògraf, editor de llibres i director de l’IEFC (Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya). Explica que hi ha diferents actors que aposten per la paraula promptografia per definir les imatges generades per IA però insisteix que no són fotografies: “La fotografia és una altra cosa, és una grafia generada a partir de la llum formada en una cambra fosca, és igual si el receptor és un procediment químic o si hi intervenen sensors. En tot cas, és imprescindible comptar amb una font de llum per generar la imatge”. En canvi, a les imatges creades per IA s’escriu un codi i una màquina genera la imatge, per tant no hi ha la intervenció directe de la llum.
Quan deixa de ser fotografia la fotografia?
Es pot manipular el document o imatge generat a partir de la intervenció de la llum sobre una superfície, que pot ser un sensor digital o un suport químic, i en principi se segueix considerant que segueix sent una fotografia, tot i que el terme per definir aquest tipus d’imatge és el de fotograma. La fotografia sempre s’ha retocat, al principi es feien retocs químics i després digitals: “Hi ha exemples paradigmàtics, Stalin feia desaparèixer de les fotos a les persones que queien en desgràcia, com Trotsky”, recorda de Llobet, i admet que costaria definir el llindar a partir del qual la foto deixaria de ser-ho.
En qualsevol cas els experts consideren que les imatges que no són fotogràfiques, les generades per IA, no haurien de participar a concursos de fotografia. De Llobet explica el que va passar el 2021 a Visa pour l’Image, el Festival Internacional de Fotoperiodisme, quan el prestigiós fotoperiodista Jonas Bendiksen de l’Agència Magnum va presentar el reportatge El llibre de Veles, mostrant imatges de la ciutat coneguda com la fàbrica de notícies falses. Bendiksen prenia com a punt de partida les eleccions presidencials als Estats Units de 2016, amb els hackers creant aquestes notícies a canvi de diners. Però el més sorprenent és que tot el contingut del reportatge era fals, les imatges havien estat creades per IA. El missatge de rerefons era que amb el software de consum fins i tot es pot enganyar a les grans agències de fotografia. “Va obrir un debat interessant, no ens podem creure res del que veiem” –afirma de Llobet– “encara que llavors va ser oportú que es presentés amb aquestes imatges per generar el debat i convidar-nos a la reflexió. Les imatges generades per IA haurien de tenir un espai propi per competir i no haurien de participar a concursos de fotografia”. També dona per fet que amb la tecnologia d’IA aprenent de forma contínua i exponencial, i amb els usuaris més avesats a la tecnologia, la versemblança del resultat final serà cada cop millor.
Qüestions ètiques
Si la tecnologia permet crear imatges fent-nos dubtar si és real allò que veiem, caldria verificar que la informació que rebem és certa. Però més enllà de la verificació, com es pot regular? El febrer de 2024, després diverses queixes i acusacions de desprotecció per part d’il·lustradors i dibuixants, el Ministeri de Cultura es va comprometre a no premiar o contractar obres creades íntegrament amb IA. Per l’Elisabet Golobardes Ribé, professora catedràtica en Intel·ligència Artificial i Ciència de les Dades a la Salle-URL, i membre del Consell Assessor d’Ètica d’Intel·ligència Artificial a Catalunya, seria convenient que a les bases dels concursos es recodessin els límits ètics i d’autoria, perquè als processos de cocreació convisquessin el millor possible la creativitat humana i la tecnologia: “Caldria fer referència a les eines que s’utilitzen, les fonts i els processos de creació que no són autoria de les persones”, puntualitza. Reconeix que no li preocupa que les màquines puguin fer la competència als humans però és imprescindible que s’estableixin límits.
Publicidad
Articles relacionats
