L’Escola Casa Nostra ha estat una de les participants del curs ‘Objectiu: la Terra’.
Sovint tendim a pensar que la robòtica educativa és una disciplina que només té espai en les matèries científiques i tecnològiques de les escoles, però el curs Objectiu: La terra, com millorar-la des de l’espai ha demostrat la seva gran capacitat interdisciplinar.
En aquest curs de capacitació digital, organitzat per Habilis (Abacus), la Federació d’Escoles Cristianes de Catalunya i la Blanquerna (Universitat Ramon Llull), no només hi han participat docents de matemàtiques, tecnologia o informàtica, sinó que també n’han format part altres de llengües, filosofia, educació especial i, fins i tot, educació física.
És el cas d’en Jordi Arteman, docent de l’Escola Casa Nostra de Banyoles, un dels centres participants d’Objectiu: la Terra. Ell és professor d’educació física i durant el darrer any ha aplicat els coneixements adquirits durant el curs i ha aprofitat el material educatiu que ha arribat a les escoles participants per portar la robòtica educativa a les seves activitats.
Per què vas decidir provar la robòtica educativa a les teves classes?
És una forma de treballar el pensament computacional, que és una àrea que a l’educació física també es treballa molt: has de ser enginyós, tenir estratègia, per provar l’assaig-error i analitzar en què s’ha fallat per provocar uns canvis en el comportament. Per exemple, quan decideixes una estratègia per conduir i llençar una pilota, estàs treballant la mateixa zona neuronal que quan experimentes amb la robòtica educativa.
Creus el curs ha servit també ha servit per trencar aquests estereotips pels quals pensem que la robòtica s’ha de reduir a les assignatures tècniques i científiques?
Jo crec que sí, és una eina molt transversal. Per exemple, l’educació física ens serveix per treballar la motricitat fina, que en un futur pot ser útil per un alumne que acabi sent cirurgià i hagi de manipular una màquina de gran precisió. La robòtica educativa és una bona eina per treballar aquest tipus de motricitat a les nostres classes.
Amb els teus alumnes has utilitzat els Merge Cube i les ulleres de realitat virtual. Explica’ns les dinàmiques d’aquestes classes.
L’activitat amb les ulleres virtuals se’m va acudir quan estàvem treballant els esports de xarxa, com el vòlei o el bàdminton amb els alumnes de 4t d’ESO. La meva idea inicial era que poguessin jugar amb les ulleres a algun joc de quatre contra quatre o de dos contra dos, com el ping-pong i el tenis. Vaig començar a fer recerca i totes les opcions eren de pagament i, com que era la nostra primera experiència, vaig decidir buscar alguna altra alternativa que no suposés un cost pel centre educatiu. Finalment, vam utilitzar el joc Hyper Dash, que és similar al paintball i que ens va servir per treballar la mobilitat i la precisió. La veritat és que els alumnes ho van gaudir molt i em va sorprendre amb la tranquil·litat amb la que jugaven.
La segona activitat va ser amb els de 3r d’ESO i vam treballar la Realitat Augmentada a través dels Merge Cube. Després de diverses pràctiques en l’aprenentatge de la navegació amb brúixola digital i talonament, vaig demanar a l’alumnat que vingués a l’escola amb un cub de Merge construït de paper.
El dia de la sessió, l’alumnat disposava d’un mapa amb punts de pas marcats, que eren de pas obligatori i s’havien de marcar en una fitxa de control. Així mateix, existien diverses fites ocultes que s’hi accedia a través de coordenades i distàncies marcades amb passos. Un cop trobaven la fita final, hi havia un Codi QR que els portava fins a l’APP ObjectViewer, amb la qual hi havien d’interactuar amb el seu Merge Cube i havien de seguir les instruccions descrites en el mateix full de la fita. L’equip guanyador era el que enviava una foto de l’equip amb una reproducció del transbordador espacial que apareixia enmig de la pista poliesportiva de l’Escola.
Creus que aquest tipus d’eines poden ser útils per interpel·lar a alumnes que potser no acostumen a sentirse motivats per l’educació física?
Crec que sí. El dia de les ulleres virtuals, a la mateixa estona que jo controlava el grup que les estava provant, també havia de supervisar la resta de la classe que era fora al pati practicant diversos esports de xarxa. Això al principi em feia certa por, perquè potser hagués necessitat un segon professor per controlar els dos espais, però va ser una alegria molt gran veure que finalment no va ser necessari perquè tots van participar correctament.
Un altre exemple, la cursa d’orientació estava pensada perquè durés una hora i els alumnes la van fer en 40 minuts. Els veies córrer amunt i avall pel pati de l’escola. Això si no estiguessin molt motivats no ho farien.
Fa uns mesos vam parlar de clubs esportius que ja utilitzen les noves tecnologies en les seves formacions. Creus que en un futur es normalitzarà la seva presència en els esports i les classes d’educació física?
En un futur i també en un present. És l’exemple dels esports robòtics: veiem curses de cotxes electrònics, simuladors de fútbol o de ciclisme, lluites de robots… són llocs on la robòtica va a cavall del físic i de la cibernética. La First Lego League, per exemple, no deixa de ser una competició de robòtica, en la qual hi ha molt d’enginy per arribar a uns objectius que ha de complir el robot. Potser no ho podem considerar “educació física”, però darrere hi ha un pensament computacional i una motricitat fina per crear els elements del robot i segur que quan els robots competint, als alumnes i a l’entrenador se’ls posa el cor a cent! Per tant, aquí veiem que l’activitat física té molts angles.
