Aquest tipus de capsa va ser creada originalment per l’artista japonès Taizo Matsumura, especialitzat en il·lusions òptiques i obres artístiques basades en la llum. Li en diuen “Hikari no Hako”, és a dir, diversió amb la llum i avui en dia s’ha convertit en una joguina que no pot faltar a cap casa nipona.
Consisteix en una capsa en la qual hi ha uns tubs separats per una petita distància a través dels quals passa la llum (LED o solar). Els tubs remesclen els colors per crear múltiples tonalitats i com que, per cadascun dels tubs la llum passa per separat, es produeix un efecte pixelat.
Es tracta d’una manualitat amb infinitat d’aplicacions educatives relacionades amb l’anomenada pedagogia de la llum fomentada per l’escola Reggio-Emilia i Waldorf. No implica l’us de tecnologia, ja que es pot fer servir amb la llum del sol, cosa que també permet desenvolupar les activitats a l’aire lliure. A més, és transportable i el seu ús es pot complementar amb la caixa de llum tradicional, denominada també “caixa Montessori”.
Aquesta que us proposem fer és una idea original de Wonderful Idea.
Què es necessita?
• Una capsa de cartró de cereals o sabates, per exemple.
• Plàstic mylar brillant, que vol dir paper de regal platejat llis, d’aquells que fan de mirall. Us pot servir l’interior d’una bossa de patates fregides però l’heu de netejar molt bé. Cliqueu aquest enllaç si encara teniu dubtes de a què ens referim.
• Un parell de làmines de plàstic transparent, dels que s’usen per forrar llibres o carpetes però que no s’enganxin. El més important és que sigui força gruixut però flexible i és el que farà de difusor de la llum.
• 1 full de paper vegetal o de forn
• Paper cel·lofana de diversos colors
• Paper ceba o de seda de diversos colors
• Cúter, tisores, regla, cola, llapis i goma d’esborrar.
Pas a pas:
1. Mesurem la capsa i marquem i retallem una finestreta a la tapa i una altra la base procurant que quedi 1 cm de marge aproximadament (que els quatre costats de la finestreta tinguin el mateix marge). Marquem i tallem. L’efecte ha de ser similar al d’un marc de foto.
2. Ara fem un doble fons amb el paper vegetal i l’enganxem amb cola al fons de la capsa. Deixem assecar.
3. Fem dos peces similars amb el plàstic transparent: una servirà per cobrir la tapa i una altra per tapar la part superior de la capsa quan l’hàgim omplerts de tubs. Aquesta tapa l’enganxarem amb celo o cinta adhesiva, intentant tensar-la una mica si és un plàstic semi-rígid. La part superior de la capsa la tancarem de la mateixa manera però quan hàgim posat tot el què hi va dins.
4. Ara ve la part màgica (i un pèl feixuga, tot s’ha de dir) del procés de construcció de la capsa. Mesurem la seva alçada per dins per saber l’alçada dels canonets de Mylar. Hem de retallar moltes tires del rotllo de Mylar d’aquesta amplada. Com més exacte sigui aquest pas, millor i més ajustats quedaran els canonets després, així que no ho feu a ull que val la pena que quedi ben fet.
En tallar-lo, el Mylar rellisca, per tant us recomanem que, abans de posar-vos amb les tisores, ho marqueu amb un regle i retolador.
5 · De les tires de Mylar retallarem rectangles de diferents amplades i enrotlleu-los. Per tancar els tubs posem cinta adhesiva al lateral.
6 · Ompliu la capsa de tubs i, quan estigui plena, poseu-la amb cura en vertical perquè s’apilin els uns sobre els altres. Quan us agradi la disposició de cercles, podeu tancar-ho amb l’altra làmina de plàstic transparent que teníem preparada. Després superposem la làmina transparent i si no s’esclafa res (si s’esclafa és que està molt llarg encara i cal retallar-ho uns mil·límetres) tanquem amb cinta adhesiva el contorn de la caixa, tensant bé el plàstic perquè quedi llis.
7. Cerqueu una font de llum i ja ho teniu!
