De qüestionar-se per què hi ha meduses al mar quan l’aigua és freda, a convertir-se en una reconeguda científica catalana que ha desxifrat el genoma de la Turritopsis dohrnii, batejada popularment com la medusa immortal, i és que en un cicle de vida avançat aquesta espècie té la capacitat de rejovenir-se i tornar a una fase inicial de pòlip. Maria Pascual (Barcelona, 35 anys) és la primera autora -juntament amb la biòloga molecular Dido Carrero- de l’estudi que s’ha publicat a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences, i que podria obrir la porta a noves investigacions sobre la causa de determinades malalties vinculades a l’envelliment.
Gràcies a la seva passió pel mar i a aptituds com la curiositat, la capacitat d’esforç i la perseverança, la Maria és avui investigadora marina i molecular a la Universitat d’Oviedo. Una professió que ha anat construint gairebé sense voler, guiada en tot moment per la voluntat de trobar resposta a les seves preguntes.
Quan ens trobem una medusa al mar, la majoria de les persones fugim o bé cridem. Tu, en canvi, probablement et quedaries a observar-la. Quan sorgeix l’interès per aquests organismes tan peculiars?
Recordo que tenia uns 20 anys, era un dia de primavera i hi havia força onades al mar. Com que m’agraden molt els esports aquàtics, estava fent bodyboard i vaig veure que hi havia moltes meduses a l’aigua tot i que estava força freda. Jo tenia la creença que les meduses apareixen quan la temperatura de l’aigua és calenta i vaig voler traslladar la pregunta a un professor de la universitat. Aleshores estudiava Ciències Ambientals i li vaig plantejar el dubte al titular de l’assignatura de Meteorologia. Vam discutir sobre el tema i allà em van aparèixer moltes més incògnites, tantes que vaig decidir fer el projecte final de carrera a l’Institut de Ciències del Mar i especialitzar-me en l’ecologia de les meduses.
De fer bodyboard al mar, a convertir-te en una investigadora de renom. Quina finalitat tenen les investigacions que porteu a terme al vostre laboratori?
L’objectiu és aportar idees. Observem els mecanismes d’envelliment d’aquests organismes per entendre millor els nostres, com a éssers humans. És una feina d’exploració, però en lloc d’explorar un bosc o un mar, explorem una espècie a una escala molt petita com és la genòmica.
Aquestes investigacions són un pas més en la recerca de les causes de malalties relacionades amb l’envelliment en humans?
Hi podrien ajudar. Però no només a entendre les causes de determinades malalties sinó a entendre com funciona el nostre món i a tenir-li un cert respecte. Si podem investigar organismes marins tan diferents és perquè a la natura hi conviuen una gran diversitat d’espècies que estan desapareixent arran de l’acció humana. Al medi marí podem trobar meduses de pocs mil.límetres (com la immortal) fins a les que mesuren més d’un metre i, a més, tenen cicles de vida molt diferents. Són éssers amb molta plasticitat i que es poden adaptar molt de pressa a l’ambient i això les fa molt resistents. És un camp a explorar!
De petita, ja tenies clar que volies ser investigadora marina?
Tot i que ja era molt observadora i curiosa, jo volia ser pintora perquè m’agradava molt pintar i dibuixar. Finalment, em vaig decantar per les ciències naturals amb la intenció d’estudiar meteorologia. Però quan estudiava batxillerat vaig descobrir la filosofia, que també em va semblar apassionant. En el moment d’escollir un grau tenia plantejades moltes opcions: filosofia, matemàtiques, biologia, física o ciències ambientals. Vaig escollir la darrera, que ho barreja una mica tot (excepte filosofia) i quan vaig acabar els estudis vaig fer un màster en Ciències del Mar, i posteriorment la tesi doctoral al grup de meduses de l’Institut de Ciències del Mar. I per satisfer la meva curiositat filosòfica, ara també estic estudiant psicologia i ho estic gaudint moltíssim!
El moment d’escollir uns estudis continua generant estrès a molts joves i a les seves famílies. Què els recomanaries?
Crec que cadascú s’ha d’anar construint la seva trajectòria en resposta als seus interessos i curiositats. Avui, per sort, hi ha més perfils multidisciplinaris que tenen coneixements suposadament antagònics, però que gràcies a això es distingeixen davant la resta. Per exemple, l’artista Mónica Rikic va estudiar belles arts, robòtica i filosofia. És una professional única al món. Encara tenim la creença que si escollim un camí hem de renunciar a la resta i avui això ja no és així.
Els animaries a encaminar-se cap a la investigació?
Sí, en cas que tinguin aquesta inquietud. És important que tinguin l’edat que tinguin, mai es deixin de fer preguntes, per més absurdes que els semblin, perquè les preguntes són el motor de l’investigador. També els recomanaria que contactin amb investigadors per anar als seus laboratoris; que incorporin estudis de programació al seu currículum i que es mostrin amb una mentalitat oberta, sense prejudicis. La investigació és sacrificada, però quan descobreixes alguna cosa, la sensació que tens és molt reconfortant!
Has patit discriminació al teu sector per ser dona?
No, per temes de gènere no, al contrari, és un àmbit on veig més noies que nois. Ara bé, sí que he observat certes dinàmiques d’abús de poder cap als estudiants en pràctiques: fer-los treballar sense cobrar, no tenir en compte les seves opinions, no reconèixer els seus avenços…
I una vegada assoleixen les titulacions, la competència per treballar és molt ferotge?
Cada vegada s’inverteix menys en investigació i es concedeixen menys beques en tots els àmbits. I si s’inverteix poc i hi ha menys pressupost es poden contractar a menys persones per fer la mateixa feina, fet que impulsa que hi hagi estudiants que ho facin de franc. És un peix que es mossega la cua i una demanda que es manté.
“He arribat a crear un aquari dins d’un microones”
La Maria Pasqual treballa amb un equip d’una vintena de persones. La seva tasca té fases diferents, des de l’anàlisi de resultats, la redacció d’articles, el treball de laboratori o el treball de camp -normalment recollint mostres al mar-. Tot i que passa força temps davant l’ordinador o examinant mostres, també ha hagut de ser enginyosa en la cerca d’instruments per tal d’aconseguir les mostres desitjades: “Normalment, utilitzem eines que formen part del protocol, però també ens cal tenir molta imaginació. En una ocasió vaig estar estudiant una espècie que cultivàvem en aquaris creats a dins un microones”.
