Eugenia Covernton, CEO de LeWiBo, és doctora en Virologia i coach especialitzada en comunicació científica. Va descobrir LeWiBo als seus orígens a través d’uns amics. Des d’un principi va tenir clar que s’hi volia sumar.
Lecturers Without Borders (LeWiBo) és una ONG que organitza xerrades científiques a escoles d’arreu del món. Arrenca el 2017 com una iniciativa informal d’un grup de quatre amics que fent el doctorat es plantegen la possibilitat d’aprofitar els viatges que fan a congressos i conferències, per conèixer millor la gent dels països que visiten. Actualment compta amb una xarxa de més de 400 científics i 8.000 instituciones educatives.
Quin és el vostre impacte principal?
Despertar la curiositat dels joves i mostrar-los nous camins professionals que fins llavors desconeixien. Els descobrim la gran varietat de possibilitats que hi ha en relació a qualsevol tema. Fa poc una noia que sempre havia volgut estudiar medicina ens deia que potser es decantaria per la ciència de dades perquè amb la xerrada de LeWiBo havia descobert que també s’utilitzava la ciència de dades per temes vinculats a la medicina. També ens hem trobat amb centres educatius, que més enllà d’interessar-se pels coneixements que els podem transmetre, volen seguir aprenent, desenvolupar un projecte per veure com poden aplicar el que se’ls ha explicat a l’aula.
Com ho heu resolt?
Des de les escoles ens comenten que els agradaria tenir un mentor que els acompanyi i els doni suport per desenvolupar el projecte. Veure com el coneixement que els han transmès es pot aplicar a la realitat de l’alumnat. Busquem experts en la matèria per crear una xarxa de coneixement.
És possible combinar aquesta implicació amb les responsabilitats de la seva carrera científica?
No ens interessa que la feina dels científics a LeWiBo sigui individual, perquè és menys enriquidora i tampoc tenen el temps necessari. Hem creat un hub per fer un seguiment de forma compartida. Amb el treball en xarxa es generen més impactes a l’aula i tots ells són diferents. A més permet fer nous contactes, sorgeixen possibles col·laboracions entre els científics vinculats al mateix centre educatiu, molts no es coneixien fins llavors i a partir del projecte que comparteixen a l’escola descobreixen que tenen punts en comú. A més des d’un punt de vista pràctic els permet no haver de dedicar-li tant de temps al projecte.
Quan eres estudiant de secundària, qui t’hagués agradat que fes una xerrada al teu institut?
Sempre m’ha fascinat la neurociència i tot el que està vinculat al cervell. El que sé ho he après de gran, de petita ni tan sols sabia que existia com a opció. Crec que si llavors ho hagués descobert hauria canviat la meva trajectòria. Una altra disciplina que he après de gran amb les xerrades de LeWiBo és la robòtica. Em sembla fascinant, sobretot la percepció que és té ara, que ja sabem que és una eina didàctica i pedagògica molt potent.
En quin moment decideixes dedicar-te professionalment a la comunicació científica?
Després de doctorar-me vaig treballar com a coordinadora científica i pedagògica d’una escola doctoral a França. Allà vaig adonar-me que molts científics no sabien comunicar la seva recerca de forma adequada i vaig començar a interessar-me i formar-me per empoderar a altres científics en la vessant comunicativa de la seva feina. Hi ha un llibre meravellós, Don’t be such a scientist de Randy Olson, on s’explica que fer ciència tés dos elements clau, fer recerca i comunicar-la, i si no es dona a conèixer la feina feta és com si no s’hagués fet. La comunicació està present a totes les etapes de la recerca, quan es sol·licita un projecte, es comparteix amb la resta de l’equip, s’escriu, es publica o participes a congressos.
Què pot canviar si es comunica la ciència?
Quan poses en paraules el pensament científic aquest es modifica, la comunicació permet adonar-te d’on hi ha possibles errades i què podries o hauries de modificar. Amb LeWiBo també veiem que la comunicació científica pot canviar a l’alumnat i alhora al científic.
Pot ser una comunicació bidireccional?
Quan la comunicació científica parteix des de la humilitat aconsegueix dues coses, que l’audiència tingui més interès i alhora és capaç de crear un pont entre l’audiència i el comunicador, evidenciar que no són tan diferents uns i altres, que el científic també dubta i s’equivoca, genera aquest pont que permet que la comunicació sigui bidireccional, i que les preguntes d’un oient de 8 anys marquin el següent pas de la teva carrera científica. D’aquesta forma l’experiència pot ser molt més enriquidora per a tothom.
Quin és el gran desafiament que et planteja LeWiBo a tu?
Convèncer als científics que no hauria d’haver diferències entre parlar amb altres científics experts en la matèria i el públic en general. De qui més es pot aprendre és de qui sap menys de la teva disciplina que amb les seves preguntes pot aconseguir que hi trobis un altre enfoc o fins i tot canviar d’idea. Tots tenim molt per aportar.
Publicitat
Articles relacionats
