Cada vegada hi ha més docents que fan servir recursos propis de les TIC com a material pedagògic, és a dir, com a eina per aprendre qualsevol tipus de contingut, sigui de medi, de llengua o d’expressió artística. Perquè la tecnologia cada vegada és més accessible i ja comença a funcionar més com un material de suport que no pas com una assignatura en si mateixa.
Per això, us volem presentar tres plaques de programació que tots, absolutament tots, podem aprendre a fer servir i el millor de tot, fer que els nens i nenes adquireixin competències digitals sense ni tan sols adonar-se.
Què és una placa de programació?
Podem dir que són petits ordinadors que un mateix pot programar per tal de crear objectes electrònics interactius, com ara els robots. És, doncs, un hardware i tal com passa amb els ordinadors tenen ports de sortida i d’entrada als quals s’hi poden connectar altres elements que en aquest cas no són teclats ni ratolins sinó sensors o actuadors.
Si féssim un símil amb el cos humà, podríem dir que mentre que la placa de programació és el cervell, els sensors serien els nostres sentits i els actuadors, els nostres múculs o cordes vocals, és a dir, els que executen les accions. Sabem que el nostre cervell rep la informació dels cinc sentits; oïda, olfacte, gust, vista i tacte; la processa i dóna ordres als nostres músculs per realitzar moviments o parlar.
Com funciona?
La placa de programació (o sistema de control programat) rep la informació de l’exterior a través dels sensors. N’hi ha de tèrmics, d’acústics, de magnètics, de lumínics, de mecànics, de distància o proximitat… I el que fan és transformar els estímuls externs: temperatura, humitat, so, contacte, llum… en una impuls elèctric que la placa de programació compren. Els actuadors, per la seva banda, vindrien a ser els músculs o les cordes vocals. En el cas de la placa de programar serien els motors, els llums LED, els brunzidors (vibradors elèctrics),…
La diferència principal és que, així com el nostre cervell ha après a respondre en funció de cada estímul: positiu o negatiu, la placa de programació té la seva memòria buida, és a dir, no sap el que ha de fer. Som nosaltres els qui li hem de dir com actuar en funció dels estímuls que vagi reben dels sensors. Això és programar!
Les més populars en l’àmbit educatiu
Arduino
La número 1 i “cervell” de robots com el Mbot o Smart Car. Està especialment pensada pels alumnes de secundària i la seva principal virtut és que es fonamenta en la filosofía del hardware lliure i el codi també lliure i obert. Això vol dir que tothom la pot fer servir com vulgui i adaptar-la com li vagi bé. El seu microcontrolador (el que fa de petit ordinador) admet que se li connectin un munt de perifèrics, com són sensors LEDS, de so, de temperatura, càmera, detector de moviments… Existeix una varietat de models, ‘Uno’, ‘*Nano’, ‘*Due’, ‘*Ethernet’…, sent l’Uno el més popular.
Per fer-la servir, necessitem descarregar el Software de Arduino IDE, que es pot obtenir gratuïtament clicant l’enllaç. Val a dir que és un editor web que fa servir un llenguatge de programació molt intuïtiu, que funciona en línia i que permet guardar els projectes al núvol. Va ser ideat el 2003 per Hernando Barragán i la seva principal virtut és que qualsevol persona sense coneixements d’electrònica ni de programació la pot fer servir. De fet, la idea de Barragán era justament aquesta: que els artistes, els científics i, també, els nens poguessin aplicar la tecnologia als seus projectes.
Makey-makey
És una placa similar al comandament d’una videoconsola que, tal com si es tractés d’un teclat o d’un ratolí, permet enviar ordres a l’ordinador al qual es troba connectat. El circuit es tanca mitjançant els seus cables amb pinces acabats en forma de boca de cocodril que es poden connectar a qualsevol objecte real: una fruita, una joguina… fent que aquests elements es converteixin en conductors d’electricitat. Mitjançant el programa Scratch, es poden programar les tecles connectades als objectes perquè, per exemple, emetin un determinat so. El seu principal atractiu en Infantil i Primària és, justament això, poder connectar el món virtual amb la realitat i aprendre continguts mentre es programa.
Makey, makey | Jayahimsa Flickr
Micro:Bit
Aquesta placa està guanyant terreny a Arduino i cada vegada hi ha més robots, com Maqueen, Smart car, Cubtebot, o Mini Smart Turtle Car, que ja la fan servir com a cervell. Pensada per a alumnes de l’últim cicle de Primària, disposa de 25 micro-LEDS i Bluetooth per poder ser connectada sense cables. A més, les noves plaques Micro:bit porten ja incorporats dos botons, sensor de temperatura, acceleròmetre, micròfon, altaveu i sensor tàctil i fins i tot poden reaccionar davant sons amb el micròfon que ve incorporat o reproduir sons per l’altaveu. En la seva part inferior també disposa de cinc anells per a connectar-hi altres cables d’entrada o sortida.
Les parts de la Micro:bit
