El 10 i 11 de maig se celebra a Girona el V Seminari Internacional sobre Neurociència i Educació, on experts en l’àmbit de l’educació i la neurociència, analitzaran els aspectes fonamentals del desenvolupament humà des del naixement fins a l’etapa adulta. La trobada, promoguda pel MIRTC (Montessori Palau International Research and Training Center), està dirigida a famílies, professors, psicòlegs, pedagogs i professionals que treballen en el camp de la docència.
Conversem amb l’Ana Juliá, directora de Formació i Innovació de l’Escola Montessori Palau Girona, presidenta de l’Associació Montessori Espanyola (AME) i codirectora executiva del MIRTC, per saber més del Seminari Internacional i de la pedagogia Montessori.
Quina és l’essència de la pedagogia Montessori?
Ajudar a cada infant a que pugui d’assolir el màxim de les seves potencialitats. Es basa en els coneixements biològics, antropològics, psicològics i mèdics de l’ésser humà, es fonamenta i s’inspira en el que és l’ésser humà i les seves necessitats.
Aporta beneficis a curt i llarg termini?
Es potencia que siguin hàbils a nivell motriu, independents i autònoms. Treballen en entorns on s’afavoreix que prenguin decisions senzilles i acotades a les seves capacitats. Són entorns on se senten respectats i, per tant, respecten els altres. S’ha provat científicament l’impacte positiu de la pedagogia Montessori en el desenvolupament de les funcions executives, les habilitats socials i la creativitat, donant resposta al potencial de cada infant i jove. Els mestres planifiquen el material de manera individual permetent que cadascú desenvolupi les seves potencialitats individuals.
Tot això com es tradueix a l’aula?
Els docents estan formats i l’ambient preparat per donar resposta a les necessitats de cada alumne. El model ofereix activitats en funció del pla de desenvolupament, dels 0 als 6 anys es treballa de manera individual, en grups grans d’edats mixtes, la guia prepara i planifica les presentacions en funció del que ha observat a l’aula, i la canalla treballa de forma autònoma seguint els seus interessos. Dels 6 als 12 anys l’ambient ofereix oportunitats per treballar les eines pròpies d’aquesta etapa: memòria, imaginació i ment raonadora. Les presentacions de les guies es fan en grups reduïts.
És possible donar resposta a les necessitats del futur?
Davant la incertesa de no poder educar a infants i joves pensant en un futur que no coneixem, treballem perquè estiguin capacitats per seguir aprenent per si mateixos i puguin afrontar el futur.
Com combineu la vostra pedagogia amb la part tecnològica?
Fruit de la reflexió i amb la col·laboració d’experts, considerant tota la base de pensament lògic, matemàtic i d’experiència que Montessori ja incorpora, vam decidir crear un programa vertical que comencés per la mecanografia, els processadors de textos i seguís amb les aplicacions bàsiques, per introduir-lo des d’Educació Primària. A partir d’aquí, hem anat incorporant algunes activitats per introduir conceptes bàsics d’electrònica i de programació, que es van ampliant a l’Etapa de Secundària. Estem col·laborant amb el grup de recerca UdiGitalEdu, de la Universitat de Girona en un projecte que finalitza aquest any. L’objectiu era crear una guia que permetés treballar a l’aula combinant el creative learning –construir coneixements i desenvolupar habilitats mitjançant tècniques creatives– amb les disciplines STEM, tenint en compte la pedagogia Montessori. Després que l’equip de l’UdiGitalEdu s’introduís en les bases de la pedagogia Montessori per entendre com funcionen les nostres aules, varen dissenyar prop de 30 activitats, algunes connectades i unes altres sense connexió, i es va realitzar la formació pel professorat d’escoles de diversos països europeus que s’havien vinculat al projecte i que volien implementar tecnologies amb inspiració Montessori.
Quin ha estat el resultat?
Hem fusionat alguns aspectes del mètode Montessori amb experiències d’aprenentatge maker, aconseguint que les eines digitals siguin el més concretes i menys abstractes possibles, creant activitats on l’alumne pugui fer de manera autònoma. Se li presenta el material i se’l deixa treballar, que s’hi apropi lliurement i vagi practicant. Al portal MonTech s’explica el projecte i hi ha formació en línia.
També treballeu el pensament computacional?
Sí, tant les activitats com les aules es conceben amb dos trets fonamentals per desenvolupar el pensament computacional: ordre i lògica. Les activitats es presenten contextualitzades en un ordre espacial i amb un ordre seqüencial i codificació que respon a una lògica molt clara que va del més simple i concret al més abstracte. Les propostes de treball combinen el treball global i l’analític, i tot el currículum està molt estructurat, establint interconnexions i recuperant conceptes que s’han treballat anteriorment, amb enfocaments complementaris. Les lliçons del mestre (guia) i les pràctiques autònomes estan plantejades per passos o seqüències, per afavorir el pensament algorítmic i la capacitat de comprendre i identificar tot i parts.
“L’alumne treballa de manera autònoma, resolent per si mateix les dificultats que se li presenten i sense necessitar la supervisió de l’adult”
Fa 10 anys, què us porta a impulsar el primer centre internacional de recerca i formació en pedagogia Montessori?
Maria Montessori va anomenar el seu model pedagogia científica. Sempre hem tingut present la importància de tractar l’educació amb el mateix rigor que la recerca científica, per això ens centrem en informació contrastada, que ens permet verificar els resultats del que fem. Fa 10 anys, era un moment de gran confusió, vèiem famílies i els entorns educatius amb molt interès per l’educació i alhora un canvi constant de modes que anaven de l’educació emocional a l’aprenentatge per projectes, passant per la modificació dels espais físics; es parlava d’intel·ligències múltiples, la creativitat o l’emprenedoria. La pedagogia Montessori ho contemplava tot de forma integrada a la dinàmica de l’aula.
Quines són les principals línies de recerca del MIRTC?
Són les funcions executives –la flexibilitat cognitiva, la memòria de treball i el control inhibitori–, la importància de les etapes de desenvolupament i els ambients que són preparats i adequats per l’aprenentatge.
Per què considereu tan rellevants les funcions executives?
La recerca actual en neurociència confirma que les funcions executives, juntament amb l’emoció, són tant o més determinants per a l’aprenentatge com el quocient intel·lectual. La capacitat per mantenir i manipular informació mentalment durant períodes de temps curts permet realitzar tasques cognitives complexes, raonar, aprendre i comprendre el llenguatge; la flexibilitat cognitiva, ens ajuda a superar obstacles, modificar estratègies, resoldre problemes; o el control inhibitori, que permet mantenir l’atenció i la concentració. Convé que totes les funcions executives formin part dels entorns d’aprenentatge.
Com es manifesten a l’aula?
Al model Montessori l’alumne treballa de manera autònoma, interaccionant amb l’entorn, resolent per si mateix les dificultats que se li presenten i sense necessitar la supervisió i aprovació de l’adult. Durant les sessions de treball, que tenen menys interrupcions que a la major part de models per afavorir la concentració i el treball profund, l’errada i les dificultats hi són presents de forma ordinària i els alumnes els van abordant i resolent individualment o amb la interacció amb els companys.
Què destacaries del V Seminari Internacional sobre Neurociència i Educació, que tindrà lloc a Girona el 10 i 11 de maig?
És una trobada internacional que situa Girona com la ciutat de la neurociència i l’educació. Comptarem amb els millors professionals de la neurociència a nivell mundial, conscients que és necessària una transferència de coneixement des de la recerca al món de l’educació. Coneixerem la importància dels primers anys de vida en el desenvolupament del cervell de l’infant i l’adolescent pel cervell adult; de la necessitat aspectes quotidians de la vida dels infants perquè el seu cervell estigui preparat pels aprenentatges; com l’estrès afecta al cervell, o la rellevància de la resiliència.
Com creus que contribuïu a la millora dels processos educatius?
Les Escoles Montessori són font d’inspiració. Les aules són inclusives i poden aportar oportunitats per a tota mena de diversitats, de manera coordinada amb la intervenció dels professionals adequats. S’impulsa l’aprenentatge cooperatiu i es promou que les criatures es puguin moure a l’aula; són espais 360 on no tot està enfocat al davant, el seu disseny és estètic i sostenible, compten amb materials elaborats com fusta, vidre, metall o ceràmica. Les aules s’allunyen de la forma i l’estètica inspirada en hospitals i presons per convertir-se en ambients de casa, agradables i estimulants, que els convidi a treballar de forma acollidora i lliure. És una pedagogia estructurada i rigorosa, que ha ajudat a trencar motlles, i contribueix a què els docents estiguin més mentalitzats que s’han de formar, ja que els cursos de formació de professorat Montessori reconeguts a nivell internacional són profunds, transformadors i exigents en els temaris.
Publicitat
Articles relacionats
