Imprimir puré de patates, convertir taps d’ampolla en un balancí de nadó, crear peces de ceràmica amb un braç mecànic o dotar d’intel·ligència qualsevol tipus d’objecte: des d’un rusc d’abelles a un vestit. Entrar al FabLab Barcelona és accedir a un món paral·lel on tot sembla possible, un univers ple de possibilitats encara per descobrir i per imaginar.
Però exactament, què és un FabLab i com es treballa?
És un taller en el qual es treballa amb eines de fabricació digital. Aquestes eines són:
– Impressores 3D, que imprimeixen objectes mitjançant la tècnica de l’adició de material per capes.
– Fresadores de control numèric, que fabriquen els objectes extraient el material de, per exemple, un dau de plàstic o de fusta.
– Talladores de materials plans (2D), que poden tallar mitjançant un làser (talladora làser) o una fulla tallant controlada per ordinador (talladora de vinil).
Totes aquestes màquines estan controlades per ordinadors que treballen amb programes de codi obert (accessibles a tothom) i de forma remota. Això permet que tots els FabLabs formin una xarxa en la qual poden compartir el seu inventari de descobertes, resoldre dubtes i, en definitiva, estar en evolució constant.
Si voleu descobrir-ne les tipologies i característiques dels actualment més de 1.750 FabLabs que hi ha en més de cent països de tot el món, podeu visitar el repositori oficial.
Com van néixer i quins han estat els primers?
El concepte FabLab va néixer l’any 2000 en el Center For Bits And Atoms (CBA), associat al MediaLab del Massachusetts Institute of Technology (MIT), durant el curs “How to build almost everything” de la mà del director del centre, Neil Gershenfeld. L’any següent ja es van crear els primers FabLabs a Boston però també a l’Índia, Costa Rica, Noruega i Ghana.
Precisament, l’amistat entre Gershenfeld i Vicenç Guallart, fundador de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IaaC), va ser cabdal perquè l’any 2007 naixés, dins de l’IaaC, el primer FabLab de l’Estat i un dels primers d’Europa. Especialitzat en projectes que analitzen com estan afectant a les ciutats i a les persones les noves tecnologies, avui el FabLab Barcelona és un espai de referència mundial al qual hi acudeixen estudiants i investigadors de tot arreu.
Què es fa al FabLab Barcelona?
La gamma de projectes que s’hi fan és tan diversa com la gent que hi treballa i estudia, persones que no només provenen d’una gran varietat de països sinó que també són experts en diferents disciplines. Amb tot, estan units per un nexe en comú: tots han tingut una idea innovadora que necessiten acabar d’investigar per poder materialitzar-la i posar-la en pràctica. És el cas de l’enorme braç robòtic que senyoreja la gran nau principal i que disposa d’un adaptador per poder imprimir grans peces de ceràmica. O de les trituradores de taps de plàstic amb les quals ara es poden imprimir des de tamborets fins a jocs infantils.
S’experimenta amb tèxtils digitals i materials biodegradables imprimibles i es dissenyen ginys tan especials com el rusc d’abelles intel·ligent.
El rusc consta d’un dispositiu que funciona amb codi obert i que té sensors per veure els nivells de pesticida, Co2 o contaminació que hi ha dins del rusc. Així, en cas que col·lapsi, un fenomen que està duent les abelles a la seva extinció i que actualment es troba en procés d’investigació, es poden determinar les condicions que hi havia dins del rusc en aquell precís instant. D’aquí que la compilació de dades sigui tan important per esbrinar què els està passant ara mateix a les abelles.
Smart Citizen, l’empoderament del ciutadà
Els dispositius intel·ligents per a la recollida de dades medio-ambientals són un dels pals de paller del FabLab Barcelona, per al qual ha guanyat el premi Smart Citizen al projecte innovador a l’Smart City Expo i World Congress de Barcelona. Aquest projecte consisteix en un kit que permet compilar un seguit de dades medio-ambientals i de soroll del lloc on es viu i compartir-les en una xarxa ciutadana que s’estén a tot el món. “És una eina d’empoderament que, en alguns casos, com en el cas dels veïns de Gràcia que van medir la contaminació sonora de les seves places, ha servit perquè políticament es prenguessin mesures”, explica Santi Fuentemilla, director del Future Learning del FabLab Barcelona.
De fet, aquest empoderament és traslladable a tot, doncs en un futur no tant llunyà, gràcies a les eines de fabricació digital, ens podrem construir els nostres mobles i dissenyar els nostres vestits enlloc d’anar al Zara o a l’Ikea. I és que igual que la computació ha transformat la manera com fem i imprimim fotografies o escoltem la música, aviat totes aquestes transformacions impactaran en les coses físiques. Per aquesta raó, és bàsic introduir també les eines de fabricació digital a les escoles.
El FabLab a les escoles
Les activitats educatives són, doncs, un altre dels pilars del FabLab. Xavi Domínguez, un dels seus coordinadors, ens explica alguns dels projectes que s’estan duent en diversos centres, com per exemple, un mètode d’aprenentatge que han dissenyat perquè els nens comprenguin com funciona el procés d’addició de les impressores 3D. “Els fem construir un con amb una mànega pastissera i puré de patates i després traslladem aquest procés a una impressora 3D perquè n’observin les diferències i vegin com afecten en el procés constructor aspectes com el diàmetre del forat de la mànega, la velocitat d’addició, el tipus de material…”, ens detalla.
La implementació dels denominats Espais Makers a les escoles permet, d’una banda, concretar els coneixements adquirits en objectes tangibles o al revés, aprendre a partir de reptes concrets, el denominat “aprendre fent”, però també permet desenvolupar altres mètodes d’aprenentatge interessants com el fet d’aprendre de forma informal entre iguals així com cooperar amb els altres i compartir el procés de l’aprenentatge.
Als FabLabs és tangible aquest ambient tan singular i vibrant dels espais on tothom participa activament dels procesos de creació i d’aprenentatge
El màxim exponent d’això és el FabAcademy. Durant 14 setmanes l’any, Neil Gershenfeld imparteix classes des del MIT a tots els FabLabs del món. Justament, el dia que hi som nosaltres és dia de classe. Tancats en una aula separada de la nau central, desenes d’estudiants tenen el privilegi de poder adquirir les competències bàsiques de la fabricació digital de la mà del seu pare i ideòleg, tal com va fer en aquell curs pioner de fa vint anys que va donar origen de tot.
De fet, no només Gershenfeld. Tots els professors i alumnes dels FabLabs són absoluts pioners en aquest moment cabdal de la història, un moment en el qual estem començant a abandonar les pantalles, els teclats i els ratolins per dur la computació al nostre entorn més proper. Com diu César García Sáez, autor del llibre (Casi) todo por hacer, enginyer i co-fundador del Makerspace Madrid, “igual que van fer els exploradors o els inventors d’altres temps, els FabLabs són la base de llançament des d’on s’està començant a donar forma a un futur que comença a cristal·litzar davant dels nostres propis ulls”.
