Per fomentar l’interès per l’enginyeria i l’electrònica no cal trencar-nos el cap amb projectes complicats. Ho demostren els circuits de paper de Jie Qi, una dissenyadora multidisciplinar assentada a Florida (EUA) que ha exposat la seva obra al Museu d’Art Modern de Nova York, el Museu Exploratorium de San Francisco o el Museu de Belles Arts de Boston o el Museu Mit. Les eines d’aprenentatge creatiu que ha dissenyat, com les engaxines LEd, l’han dut a impartir xerrades i tallers a diversos llocs com el MIT, Harvard, LEGO, Google, Microsoft i l’Oficina de Política Científica i Tecnològica de la Casa Blanca.
M’agradaria fer un circuit de paper. Què necessito?
Qualsevol format de paper: cartolina, cartró, paper de dibuix… Una mica de cinta de coure adhesiva, un llum led, si és adhesiu serà més pràctic però no és imprescindible, i una bateria.
Ja està?
Sí, aquest seria el kit de material bàsic. A partir d’aquí s’hi poden anar afegint més components elèctrics, com els sensors de pressió o de moviment, conductes… i també tipus de pintures, dissenys, fotografies i fins i tot altres materials de suport.
Què en surt d’aquest joc de combinacions?
Permet que les manualitats comencin a moure’s, a brillar i, el més important de tot, que puguin explicar una història, que tinguin un relat propi.
Posi’m un exemple simple que tothom pugui fer a casa.
Escriu en un full un núvol de paraules relacionat amb un tema en concret, un tema en el qual calgui triar entre dues opcions: dia/nit, hivern/estiu, sol/pluja… Amb un circuit de paper a sota equipat amb dos sensors de pressió, pots aconseguir que en funció de l’opció triada s’il·luminin només les paraules associades.
«Hem de començar a crear la nostra pròpia tecnologia enlloc de ser-ne simples consumidors»
Fantàstic! I amb els dibuixos dels nens que podríem fer?
De tot. Il·luminar els fars d’un cotxe, les finestres d’una casa, les torxes d’un castell… Si el nen dibuixa un ninotet, situa a sota un circuit de paper en el qual el LED coincideixi amb la zona del cap i semblarà que a aquell ninotet li ha vingut una idea. Si hi afegim un sensor de pressió a l’alçada del cor i dos LEDS vermells a la zona de les galtes farà l’efecte que aquell dibuix està content o es ruboritza. En definitiva, que té sentiments.
Sembla una bona manera de treballar les emocions amb els infants més petits.
I tant! Hi ha un autor, l’artista Michael Shannon, que té una figura d’origami que quan l’empenys cap avall sembla que s’enfadi. Però es poden crear narratives molt més complexes. The Paper City Project és una activitat que s’ha dut a terme en moltes aules maker que consisteix en què els alumnes pensin en tot allò que passa en una ciutat i ho representin en un gran diorama de cartró: l’urbanisme, el disseny, les infraestructures,… Fins i tot n’hi ha que el que han fet es representar una ciutat però del segle XIX i que combina llums, música antiga i fotografies històriques.
O sigui que també podem treballar amb circuits de paper una classe d’història.
I de medi ambient. Afegint codi al circuit de paper i connectant-lo amb un ordinador que disposi de dades relacionades amb la qualitat de l’aire, el nivell de trànsit, la posició del sol o el cabdal d’un riu es poden fer diorames dinàmics que expliquin l’evolució d’un curs d’aigua al llarg del temps.
En definitiva, el ventall de possibilitats és amplíssim.
Sí, sobretot quan no ens limitem a les qüestions purament estètiques o decoratives. La combinació entre art i tecnologia és una veritable eina per entendre com interactuen els material entre si, explorar el comportament de les llums i les ombres, treballar amb siluetes… Hem d’experimentar amb els materials tecnòlogics per comprendre’ls, perdre’ls la por i esdevenir creadors de la nostra pròpia tecnologia en lloc de simples consumidors d’allò que les grans multinacionals ens ofereixen.
Creu que aviat trobarem scrapbooks o felicitacions de Nadal amb circuits de paper?
Tandebo. Becca Rose Glowachi ja té un llibre d’esquetxos i il·lustracions com Curiosity of rain,
inspirada pel clima de casa seva. Yael Friedman està fent joies i jo mateixa vaig fer una pintura d’un camp de roselles dinàmica, en la qual les flors es posen de colors, es difonen, les pots bufar… Jo m’imagino un futur en el que moltes de les coses que ara percebem estàtiques puguin tenir ser interactives, amb llums i moviments, com els contes i sí, perquè no, les felicitacions d’aniversari i de Nadal. Però no espereu a comprar-les. Feu-les vosaltres!
El 2014 Jie Qi va fundar l’empresa Chibitronics. Aquí podeu veure tot el que fa.
