Aquest professor d’educació física, coordinador de la Comunitat de grans de l’escola FEDAC-Montcada i membre de l’equip d’Investigació-Reflexió-Desenvolupament de les Escoles FEDAC és un apassionat de la ludificació i l’aprenentatge basat en el joc. En aquest camp, el primer projecte que va impulsar va ser Reader Wars, un joc per incentivar la lectura encara molt sol·licitat per mestres i escoles.
Què ha vingut després de Reader Wars?
El Giorgio’s Pizza. També és un joc pensat per fomentar l’hàbit de la lectura en el qual hi he afegit elements de la matemàtica i de l’emprenedoria.
Fes-nos cinc cèntims de com vincules els tres àmbits.
D’entrada és un joc col·laboratiu, en el qual el treball en equip no és una opció sinó que és imprescindible. La pizzeria funciona d’acord amb la implicació dels empleats. Com més implicats i millor treballin tots, més vendes, a més vendes, pots ampliar el menú i poden comprar més taules, de manera que cada vegada tenen més volum de negoci. Després poden ampliar el negoci omplint de taules la terrassa, comprar un foodtruck, engegar una línia de venda a domicili… El faig a quart de primària i, a banda d’integrar molt bé totes aquestes correlacions, els alumnes és diverteixen molt.
Giorgio’s pizza és una activitat que s’ha de fer en equip i que fomenta l’hàbit lector però la lectura és un acte individual. Com ho fas llavors?
Tenen 12 minuts per llegir diferents tipologies textuals. Els últims quatre minuts són perquè posin en comú el que han llegit, ja que no tots els nens tenen la mateixa comprensió lectora però d’aquesta manera poden desenvolupar altres competències per demanar als altres allò que no han tingut temps de llegir o no han entès.
Hi ha persones a les quals el concepte gamificació els remet directament als videojocs o al “jugar amb pantalles” però no sempre és així, oi?
No, jo faig moltes activitats gamificades a l’estil dels Jocs d’Escapament. El Nadal passat vam convertir la cacera de tió en un joc de pistes en el qual primer vam escoltar la veu en off d’un telenotícies, després vam anar a l’església, de l’església a la muntanya… En definitiva, una cacera del tresor de tota la vida reconvertida, en aquest cas, amb la cerca del tió. Lligar el joc a les pantalles, és una opció, no l’única, de fet, penso que a infantil i al cicle inicial de primària, sobretot, cal fomentar activitats més de caire analògic o “desendollades”.
A què es refereix el concepte de pensament computacional “desendollat”?
El pensament computacional resol situacions de la vida quotidiana mitjançant mètodes com el reconeixement de patrons, l’abstracció, els algoritmes, la descomposició… Tots el fem servir de forma inconscient en el nostre dia a dia. L’anomenem “desendollat” quan, per estimular-lo, utilitzem materials com pals, papers, retoladors, daus, targetes… o fins i tot el propi cos.
“El pensament computacional es pot treballar de forma desendollada mitjançant materials analògics”
Posa’m un exemple d’activitat concret.
Registrar el temps que fa cada dia durant un mes i després comptar quants dies ha plogut o ha fet sol per representar-ne gràficament la informació. És una activitat força implementada a les aules, però alguns mestres la duen a terme sense saber que estan treballant el pensament computacional. De fet, les sèries de tota la vida també són pensament computacional. En tot cas, l’important és que el docent sàpiga quines activitats del seu dia a dia ja formen part del pensament computacional.
En educació, també es parla molt de pensament reflexiu o deeper learning. Com s’aconsegueix fer reflexionar a un nen?
Amb molta paciència, ha, ha, ha! El pensament reflexiu t’ajuda a ordenar les idees, establir un ordre de prioritats i planificar de forma conscient. Un cop ho tens planificat, prioritzes i mires per on has de començar, de què t’has d’ocupar, de què t’has de preocupar. Els adults sovint ens preocupem de coses que mai passen, si transmetem aquests mecanismes als alumnes (fer una llista d’idees, ordenar-la, a veure quin objectiu tenim, quins problemes tenim…) i ells els integren des de petits, potser podem aconseguir que ells, quan siguin adults, no visquin tan angoixats com vivim nosaltres.
Com seria un joc que integrés el pensament reflexiu?
A Giorgio’s pizza hi apareix. Si actues de forma impulsiva i et gastes molts diners en coses poc necessàries, pots fracassar, per exemple, comprant més pernil salat que dolç. No ens ha de fer tanta por que els nens fracassin. Sovint com a adults, ens avancem als seus problemes i així no els ajudem gens dient de seguida “vigila!” o “no facis això!”. És millor deixar que s’equivoquin i gestionar la frustració que els susciti el fracàs, gestions que els adults tampoc solem portar bé.
“Si volem que els nens de grans s’angoixin menys que nosaltres, els hem d’ensenyar a planificar, prioritzar i a preocupar-se de les coses només quan toca”
En línies generals, el pensament crític tampoc sembla està passant pel seu millor moment. Com podem treballar-lo amb els nens?
Es pot treballar a partir dels 8 o 9 anys i es pot fer a partir del visionat d’un anunci publicitari, per exemple. El repte aquí està en aconseguir que els infants treguin les seves pròpies conclusions, és a dir, que pensin per si mateixos sense el condicionament de l’adult. Com fer-ho? Doncs no avançant el que jo penso. L’adult no ha de donar veritats absolutes. No li diguis que els anuncis són mentida, pregunta-li: creus que aquest anunci reflecteix la veritat? I un cop el nen ja ha extret una opinió discutir-ho, que no és sinònim de barallar-se com passa en alguns programes de televisió, sinó defensar el que un pensa i escoltar des del respecte els arguments de l’altre.
“No condicionis el nen avançant-li la teva opinió. Interpel·la’l, que reflexioni i quan ell s’hagi format la seva opinió, ho debateu”
El futur de l’educació passa per aquí?
Per a mi, l’educació ha d’humanitzar en el sentit de formar individus cada vegada més sòlids emocionalment i amb competències interdisciplinaris. Penso que en el futur no sortirem tant a buscar feina sinó que cadascú la cercarà a partir dels seus propis projectes, interessos i talents. També penso que tot tindrà un enfocament més holístic, per exemple, en l’equip que construís una escola estaria molt bé que hi hagués, a banda dels paletes, lampistes i arquitectes, un pedagog, un mestre… que es tingués en compte les activitats que s’hi faran, l’entorn on està situada… És un plantejament integral que de mica en mica penso que anirà transformant la manera com ara vivim i treballem i són els nens d’ara els qui lideraran aquest canvi.
Per saber-ne més:
www.montcada.fedac.cat
