Surten per grups de la seva aula: segon de primària. Se’ls veu impacients. Caminen ràpid i de seguida encerclen les taules on s’han col·locat les safates plenes de material reciclat. Tenen set anys i ja han après a gestionar-lo ells mateixos.
Des de l’inici de curs que el porten de casa, l’ordenen, el col·loquen a les capses i les reomplen a mida que es va fent servir. N’hi ha de tots colors i per a tots els gustos: escura pipes, cartrons, llanes, retalls de cortines, taps de suro, gomes de plàstic, carrets de màquina de cosir, palets de gelat… Ara el que els toca fer és remenar i trastejar-ho tot, que això és exactament el que significa el terme tinkering, un concepte que als Estats Units s’ha convertit en tot un model educatiu, la Tinkering School.
Robots singulars i torres de espaguetis
“Estan buscant material per construir el robot que cada equip ha dissenyat, una màquina de la qual, prèviament, n’han omplert unes fitxes dient com serà i quina funció ha de complir”, ens explica la seva tutora, la Núria Clarà. D’imaginació no els en falta. Uns han ideat un robot amb una antena que capta i distribueix energia solar, uns altres s’han proposat construir una màquina que compleix desitjos i fins i tot n’hi ha uns tercers que han ideat una “màquina vigiladora” amb dos tubs llargs que, intuïm, faran de binocles.
Mentrestant, l’Oriol Codina, instructor tinkering format a l’organització Mission Science Workshop (Centres comunitaris de Ciència de San Francisco) i que ara treballa assessorant escoles, explica als nens i nenes de primer el repte que han d’assolir: construir la torre d’espaguetis més alta sense que es trenquin i amb l’única ajuda de la plastilina. La clau, ens comenta de manera còmplice en veu baixa perquè els nens no ens escoltin, està en fer una bona base i no voler córrer, però això és justament el que els infants han de descobrir per si mateixos. “Tota classe de tinkering ha de plantejar un repte i una hipòtesi inicial, ha de resoldre el problema plantejat i després, s’ha d’explicar i compartir l’experiència que ha tingut cadascú, per tal d’integrar l’aprenentatge”, detalla a Habilis.
“En una classe de tinkering cal plantejar una hipòtesi, treballar en equip i reflexionar sobre què s’ha fet i què s’ha après. Si no hi ha aquestes tres parts, no és tinkering”
Útil amb alumnes de tots els nivells
Justament, quan arribem a la classe de cinquè acaben de plantejar el repte: com podem fer que un clip caigui a terra a poc a poc? Durant una estona, s’han exposat diverses idees: construint-li un paracaigudes, posant-li ales, ficant-lo en un avió de paper… L’Oriol Codina intervé i els guia plantejant-los una hipòtesi fent caure alhora una goma d’esborrar i un clip: el pes importa?
Mentre es posen tots a treballar, en Carlos, el tutor, ens comenta que aquesta metodologia que promou l’aprendre fent no només motiva i engresca els alumnes sinó que també els empodera. “Al nen d’altes capacitats, li potencia molt la creativitat, al nen amb baixes capacitats també perquè al tractar-se d’una activitat més mecànica i no tant comunicativa li permet socialitzar millor, però és que també beneficia els nens disruptius o problemàtics, perquè el fet de manipular coses els relaxa”, explica. De fet, fins i tot és una activitat inclusiva amb nens o nenes de famílies nouvingudes que no tenen el català o castellà per llengua materna, ja que al seu una activitat manual, les dificultats en la comprensió del llenguatge no hi interfereixen.
“El tinkering és inclusiu. Tots els nens i nenes, fins i tot els disruptius o els que no dominen la llengua, poden participar per igual”
I a les famílies, què el sembla?
Aquest és el primer curs que s’implementen les classes de tinkering en els 25 centres FEDAC que hi ha a tot Catalunya. Les famílies, per la seva banda, han mostrat molt bona disposició a l’hora de compilar a casa el material perquè els nens el poguessin dur. Amb tot, tothom és novell i tothom està aprenent. Els docents són conscients que els cal acabar de conformar un espai més accessible per guardar el material i també disposar de més varietat d’eines, tot i que algunes, com les serres, admeten que de moment no les volen tenir perquè els fan cert respecte, també entre els pares.
“Si cada nen té espai per moure’s i se’ls ensenya bé com manipular-les, les serres petites no són perilloses. Però sí, és com tot, cal aprendre a fer-les anar”, especifica Codina. De fet, com més diversos siguin els materials I els estris que es facin servir, més diferents seran els projectes que fan els nens.
“Disposar de material divers és important perquè els nens no es frustrin en no poder executar el prototip tal com se l’imaginaven”
I si ja esteu elaborant la llista de material reciclat que voleu fer servir, no us oblideu d’incloure tres elements d’aquells que marquen la diferència:
1. Cola blanca per enganxar, doncs el celo es trenca i a vegades,
hi ha materials que no els enganxa.
2. Cinta de pintor
3. Una pistola termo-encoladora: segura de manipular, neta i imbatible
a l’hora d’enganxar gairebé tots els tipus de suports o materials.
Per saber-ne més:
www.fedac.cat/santandreu.php
www.tinkeringschool.com
Imatges: Enrique Marco.
