Segons la tradició, l’Estel de Nadal va guiar als tres Reis Mags per arribar a Betlem, on havia nascut el nen Jesús. L’Evangeli de Mateu explica que vingueren uns savis d’Orient preguntant pel rei dels jueus que acabava de néixer. Havien vist sortir la seva estrella i anaven a adorar-lo. És possible? Com explica la ciència l’existència d’aquesta estrella? Si realment hagués existit podria haver estat un esdeveniment extraordinari, com el pas d’un cometa, encara que Joan Anton Català, (www.joanantoncatala.com), astrofísic, químic quàntic i divulgador científic, assegura que els registres que es tenen no acaben de quadrar amb la possible existència d’un estel fugaç i el naixement de Jesucrist.
De quin any estem parlant?
Per començar, la data del naixement no està clara. Sembla que el 25 de desembre de l’any 1 és una convenció adoptada al segle VI, a partir d’estimacions que tenien com a referència la fundació de Roma, però segons els evangelis, quan neix Jesús regnava el Rei Herodes, que ens situa a l’any 4 AC, i per tant més o menys amb els criteris aquests, entre any 5 i 7 ac, com no podem estar segurs, comencen problemes què podria haver estat
Possibles teories
A partir d’aquí hi ha diverses hipòtesis. Aquelles dates, ni tan sols a la cultura xinesa, que eren grans observadors del cel, hi ha registres de cometes brillants. En varen documentar un l’any 5 AC. Una altra possibilitat seria l’explosió d’una supernova, estels massius que de tant en tant exploten i si són de la nostra galaxia podrien aparèixer com a nou estel brillant. La pega és que no hi ha registres històrics i s’ha descartat perquè tampoc s’ha trobat cap rastre encara que perdura desenes de milers d’anys. També s’ha descartat l’entrada d’un objecte a l’atmosfera, un petit asteroide, perquè normalment es veuen durant uns segons i no quadra amb l’estel que guia durant dies a Ses Majestats.
Hi ha diversos fenòmens astronòmics que haguessin pogut guiar-los fins a Betlem
I la conjunció de planetes brillants? De tant en tant, Venus i Júpiter, dos planetes molt brillants, queden visualment a prop i per l’ull humà podria semblar que s’ha sumat la llum dels dos objectes. L’agost de l’any 3 AC i al juny del 2 AC va haver-hi un acostament dels planetes però els mesos no coincideixen amb l’època que suposadament va néixer Jesucrist. La conjunció d’altres planetes no és tan brillants ni espectaculars, encara que l’any 7 AC es varen produir alguns acostaments entre Júpiter i Saturn.
La suma de fenòmens
Diversos autors de la Royal Astronomical Society coincideixen que l’estel de Nadal podria explicar-se per la suma de tres factors diferents. Per una banda, i tot no haver estat molt espectacular, la conjunció de Júpiter i Saturn l’any 7 AC. Després la conjunció de Júpiter, Saturn i Mart, l’any següent, i s’hi sumaria el pas d’un cometa a l’any 5 AC. Aquests tres esdeveniments durant tres anys seguits, podrien haver marcat el camí als Reis Mags. no només un esdeveniment únic que potser podrien haver marcat senyal als reis mags.
EL QUE NO ET POTS PERDRE
A l’hivern hi ha més perill de núvols i boires però quan ha bufat el vent i hi ha una nit clara, el cel d’hivern és més bonic, més transparent. Però saps què hauries de mirar? Cap a on? Aquí tens els estels i les constel·lacions més brillants que val la pena contemplar:
Constel·lació d’Orió. Figura mitològica grega que evoca a un caçador amb forma de gran rectangle. Al centre té tres estels alineats que destaquen per la seva brillantor. És molt grossa en superfície, es veu mirant al sud a mitjanit. A la cantonada esquerra superior del rectangle té un estel ataronjat amb destells vermells, és un estel gegant vermell anomenat Betelgeuse, que està als últims instants de la seva vida. Això suposa que d’aquí a 100.000 anys pot morir en forma de gran explosió, un espectacle que es podra veure des de la terra fins i tot quan sigui de dia. Està a més de 642 anys llum de distància, suficientment lluny perquè no s’hagi de témer res.
Constel·lació de Taure. L’estrella més brillant d’aquesta constel·lació és Aldebaran. És fàcil de veure pel seu color ataronjat.
Les Plèiades. Grup d’estels que sempre crida l’atenció,. A simple vista sembla una taca al cel, un núvol petit. La vista no és capaç de distingir que tots cadascun d’aquells punts individuals són estels. Amb prismàtics es poden apreciar aquests centenars d’estels, com una maternitat d’estels que s’ha dissipat.
Sírius. No hi ha cap estel que se l’hi pugui comparar, és el més brillant tant a l’hemisferi nord com sud. Situat per sota d’Orió, es pot veure a simple vista.
