Documentant l’aprenentatge a l’aula amb el telèfon mòbil

L'enregistrament de petites pel·lícules i podcasts a l'escola pot ser una bona eina per fomentar el compromís i l'autoavaluació dels estudiants

Us expliquem com utilitzar l’storytelling com a eina educativa

13 de febrer de 2024 - Redacció

A partir del curs vinent, els telèfons mòbils només es podran utilitzar als instituts catalans per “usos educatius específics”. Tot i que aquesta norma pot representar molts reptes pels equips docents dels centres educatius, també pot obrir la porta a la utilització de moltes de les oportunitats que ens ofereixen els smartphones. Un clar exemple és la creació d’històries multimèdia relacionades amb el contingut que s’està tractant a l’aula, el que es coneix com a storytelling.

A l’aula, els professors poden dissenyar projectes de narració digital perquè els estudiants documentin tot el que van aprenent. Des de la redacció del guió inicial, passant per l’enregistrament d’àudios, vídeos o text, fins a arribar a l’edició i presentació final, amb l’objectiu que els estudiants “emmagatzemin” el contingut de les lliçons amb un mètode en el qual ells se senten còmodes, els motiva i fet amb una eina tan quotidiana amb el seu dia a dia com és el telèfon.

Planificació i guió

Començar amb l’storytelling pot suposar un repte si no s’està familiaritzat amb el concepte i les seves dinàmiques. El primer pas és guiar els estudiants en el desenvolupament d’un guió.

El primer que han de tenir en compte els alumnes és que no és el mateix una història que un informe. Sovint, els estudiants opten per abordar el projecte presentant una informació com si fos un resum del que han vist a classe i prou, però aquest no és l’objectiu d’aquesta activitat, ja que la càrrega cognitiva és molt baixa quan l’única tasca és una recitació d’items. El que volem és que també aflori la creativitat per explicar-los.

Una bona estratègia és demanar als estudiants que embolcallin el seu aprenentatge en una estructura narrativa, la qual els proporciona un marc per assimilar nova informació. Per exemple, poden personificar un concepte matemàtic, un element de la taula periòdica o un fet històric important i crear una narració al seu voltant, la qual avanci a través del que es vol explicar: gravar amb la càmera quina reacció provoquem si fusionem dos elements químics i adaptar-ho al format visual de Tik Tok; representar en una maqueta i gravar quina estratègia va seguir Juli Cèsar durant el setge d’Alèsia; com funcionen les ones de la veu utilitzant la gravadora del mòbil i el programa gratuït d’edició d’àudio Audacity per acabar creant un petit podcast… Les opcions són gairebé infinites!

Un cop tenim la idea inicial del que es vol fer, és hora d’escriure el guió. Podem fer-ho amb un guió gràfic a l’estil dels storyboards; una escaleta com si es tractés d’un programa de ràdio o un guió com el d’un curtmetratge.

 

 

Enregistrament i narració

El component més important d’un projecte d’storytelling és la narració. Un cop es té el guió enllestit, toca enregistrar-lo. Podeu utilitzar el mateix programa Audacity que abans hem esmentat, altres de gratuïts que podeu trobar a la xarxa o la mateixa gravadora del mòbil. L’important és que siguin programaris senzills i intuïtius, on es pugui capturar el so amb el mateix telèfon o amb uns auriculars amb micròfon incorporat. En el cas de que el projecte dels vostres alumnes també tingui vídeo, podeu unir la narració en off i les imatges en programes com Canva, Movie Maker o iMovie.

Perquè el resultat sigui òptim i fluid, una bona opció pot ser llegir els seus guions en veu alta diverses vegades abans de prémer el botó vermell d’enregistrar o fer una lectura col·lectiva de guions a classe.

Presentant i emmagatzemant

Un cop tenim el vídeo o l’àudio definitiu, és hora de presentar-lo a la classe. Aquest pas és molt important, no només per mostrar els resultats finals, sinó perquè els alumnes expliquin quin ha estat el procés i que els ha portat a voler-ho presentar en aquell format en concret i no un altre. El que s’explica és important, però el com també.

En acabar cada presentació, podeu obrir un torn de preguntes i així analitzar si els conceptes que es volien explicar en la narració s’han entès correctament.

Un darrer pas molt interessant pot ser el de crear un repositori amb totes les lliçons creades per l’alumnat. En el cas que tot siguin vídeos, podem crear un canal de YouTube. En el cas que hi hagi multiplicitat de formats, una bona opció és una Unitat Compartida de Google Drive, on els estudiants hi puguin accedir i utilitzar els materials creats pels seus propis companys per repassar el que s’ha fet a classe.

 

 

En definitiva, el que es vol fomentar a través de l’storytelling són projectes multidisciplinaris on els alumnes no només revisin els conceptes donats a classe, sinó que també s’esforcin a fomentar la seva creativitat i aprenguin a utilitzar amb finalitats educatives els recursos tecnològics dels que disposen habitualment.