La LOMLOE (Llei Orgànica de modificació de la Llei Orgànica d’Educació) de 2020, estableix que per aconseguir que els aprenentatges siguin significatius s’haurà de treballar amb situacions d’aprenentatge ben contextualitzades, respectuoses amb les experiències de l’alumnat i les diferents formes d’entendre la realitat.
Les situacions d’aprenentatge són els escenaris que l’alumnat es troba a la vida real i que els centres educatius poden utilitzar per desenvolupar aprenentatges. Es tracta que els docents dissenyin les activitats perquè l’alumnat apliqui els coneixements adquirits a la resolució d’un problema.
La mateixa pregunta com a punt de partida
El professorat que ha fet la capacitació digital B2, ha respost la pregunta de Com es pot millorar la terra des de l’espai, dissenyant un projecte que donés resposta al repte triat. A banda de la feina que ha fet el professorat, formant-se i preparant els portafolis necessaris, han treballat a l’aula amb impressió 3D, programació amb scratch, realitat virtual i augmentada o pensament computacional desendollat. “El projecte de capacitació Objectiu: La terra, ens ha permès plantejar situacions d’aprenentatge a l’aula tenint l’espai com a centre d’interès”, comenta la Judit Nogueras, mestra de l’Escola Pia Calella. A les classes de tecnologia i pensament computacional, el centre ha plantejat una pregunta a tot l’alumnat, des d’I4 fins a 6è de primària: Què és el que necessitem per anar a viure a la lluna? I a partir d’aquí l’alumnat ha investigat sobre quins eren els elements primordials per viure-hi.
Diferents abordatges
En funció dels cursos s’ha treballat amb uns materials o uns altres, i s’ha anat concretant la pregunta inicial que es plantejava a tothom.
I4. Han investigat què els caldria per poder viure a la lluna: aigua i nutrients han estat els grans protagonistes. Amb el LEGO Coding Express, que permet aprendre habilitats bàsiques de programació, han anat recollint aquests elements necessaris.
I5. Han treballat el consum diari d’aigua que es podria tenir a la lluna i la recollida de la brossa que trobaven a l’espai amb el Tale-Bot. Aquest robot els ha permès aprendre conceptes bàsics de programació i seqüenciació sense necessitat de saber llegir ni pantalles.
1r i 2n. Amb un llapis 3D han après a dissenyar i crear unes ulleres per l’arribada a la lluna. També amb el llenguatge de programació scratch han recreat com seria un assentament lunar.
3r i 4t. Han creat un sensor d’humitat amb l’objectiu d’intentar l’estalvi d’aigua, utilitzant la micro:bit, una petita placa programable que permet treballar l’electrònica.
5è i 6è. Conclouen que per poder viure a la lluna els aliments s’hauran de cultivar dins hivernacles. Els hivernacles els han dissenyat en 3D amb TinkerCad i els han imprès amb impressores 3D. Amb la Realitat Augmentada dels Merge Cube –cub físic de goma que permet veure imatges en 3D –, han vist alguns elements que hi ha a l’espai.
Nogueras explica que l’alumnat ha reaccionat de manera molt positiva, “els ha agradat moltíssim el material nou del que hem disposat. Al principi estaven nerviosos i no sabien com actuar”. Tot i així, a mesura que adquirien més pràctica, eren prou autònoms per gestionar les activitats que se’ls plantejava. Assegura que ha estat increïble veure’ls tan motivats i com els agradava aquesta nova manera de fer, aprenent tots junts. “Quan reps el material tens una mica de por”, reconeix la mestra. Davant el dubte de si sabria utilitzar-lo, ha suposat una feina prèvia de formar-se i preparar-se molt les classes, d’anar aprenent amb els alumnes amb un treball diari i constant al llarg de tot el curs.
Noves maneres d’encarar el futur
Nogueras considera que les situacions d’aprenentatge han estat una bona manera d’afrontar el futur perquè prepara l’alumnat per viure a la societat actual on no només han de conèixer el seu àmbit professional, també s’han d’utilitzar les tecnologies digitals que s’estan desplegant i ser capaços de desenvolupar habilitats que els són positives pel dia a dia com el reconeixement de patrons, el raonament lògic, els algorismes, fer activitats de pensament computacional desendollat, poder pensar de forma més crítica, col·laborar o el treball en equip.
Per la mestra també ha estat tot un aprenentatge: “Acompanyar-los ha estat molt enriquidor. Ha estat un repte important buscar i trobar solucions, moltes vegades plegats, quan alguna cosa no sortia”, conclou Nogueras.
