Del 24 al 26 de gener, onze escoles de diferents punts de Catalunya han participat a la Hackató que organitza la Fundació Coneixement i Cultura CIC, en col·laboració amb la Facultat d’Informàtica de la UPC i l’Edgerton Center del MIT. Des de fa 6 anys, l’Alícia López i Jornet, professora del CIC, impulsa el projecte amb l’objectiu de promocionar l’enginyeria per l’alumnat de secundària, independentment del que creguin que volen seguir estudiant.
A la Hackató no hi ha un repte general, els joves decideixen els reptes que volen resoldre. “Aquí fugim de l’aprenentatge més clàssic, no pretenem que aprenguin més, només volem obrir-los una finestra perquè vegin les coses d’una altra manera, que entenguin que dissenyar una cosa vol dir tenir en compte molts aspectes”, explica López. Es tracta que entenguin el procés del disseny en enginyeria i gaudeixin dels processos d’aprenentatge. Treballen les competències més bàsiques i les soft skills com el pensament crític, la resolució de problemes, el treball en equip, el lideratge o parlar en públic.
Qui hi participa?
Entre alumnat, professorat i mentors són més de 170 persones. A la Hackató hi ha alumnat de 3r i 4t d’ESO i Batxillerat, de centres de secundària públics i concertats, alguns d’alta complexitat, d’arreu de Catalunya. López explica que la idea és escoltar totes les veus, donar cabuda a totes les sensibilitats i que entre ells trobin projectes en comú. Sol haver més demanda que oferta de places per participar-hi. L’únic que es demana als instituts és paritat de gènere entre les sol·licituds, i que els resultats acadèmics no siguin un criteri de selecció. “Cal atendre més a la motivació i sensibilitat, donant l’oportunitat a qui pugui treure’n més profit o pugui impactar-li més positivament”, apunta López. No és un requisit fet batxillerat tecnològic
Als joves de cada institut els acompanya un responsable, sovint són els que estan vinculats a l’àrea de tecnologia. “Ens agradaria que el professorat que els acompanya no només els vigili sinó que entenguin aquesta experiència com una manera més de fer, una oportunitat per crear xarxa entre professors inquiets, que entenen l’educació com una oportunitat per créixer”, comenta López.
A cada grup d’estudiants l’acompanyen mentors, uns venen directament del MIT –enginyers o matemàtics graduats, estudiants i antics estudiants–, i uns altres de Catalunya –antics participants de la Hackató que sap com funciona, i estudiants de la UPC–. Els mentors acompanyen, no dirigeixen, les decisions les pren cada grup, i les opinions d’uns i altres són igual de vàlides.
Com s’organitza la Hackató
El primer matí es barregen els joves perquè es coneguin entre ells. Fan dinàmiques de grup per sortir de la seves zones de confort i alhora trobin afinitats amb altres persones. Es coneixen i proposen idees, i per la tarda es formen els grups, que solen ser heterogenis, en funció dels seus interessos i el projecte que els agradaria dur a terme. El dia següent i el darrer mig matí desenvolupen el projecte i la darrera tarda els presenten davant la resta de companys, mentors, professorat, i les famílies que s’hi vulguin sumar.
Què aporta
La Sílvia Zurita, professora al CESIRE, forma part de l’equip que genera i lidera la Hackató des de fa tres anys. Diu que a la Hackató passa pràcticament de tot però el millor és que els joves descobreixen que són capaços de fer coses que no es pensaven que podrien fer i ho fan amb gent que dos dies abans ni tan sols coneixien: “Volem preparar l’alumnat pels nous reptes que vindran, que serà una mica de tot i barrejat. Aquí tenen l’oportunitat de solventar els reptes als que volen fer front, aprofitant coneixements adquirits, i adonant-se que tenen la capacitat de fer coses sense tenir les instruccions”. López afegeix que els joves s’emocionen fent, creant prototips que s’ajusten el màxim al seu objectiu, i a més d’aprendre enginyeria, creixen com a persones amb uns valors democràtics. “S’ho passen bé i sobretot aprenen que per obtenir resultats han de treballar, esforçar-se, i que complir objectius no ha de ser una càrrega, se’n pot gaudir”, conclou.
Alguns projectes…
1. Guant amb sensors
- Idea original: Teclat invisible que funcioni a través de sensors de flexió i quan moguin els dits soni com si fos un piano.
- Resultat final: Guant que gràcies a uns sensors de pressió, fa que sonin notes quan es pressiona sobre una superfície.
- Materials: Placa de proves, arduino nano, brunzidors, botons de pressió, pulsadors, resistències, cables, guant.
- Grup: 7 noies de 3r i 4t d’ESO i 1r de Batxillerat d’instituts de Terrassa, Freixes i Castelldefels. Hi ha qui no sap què vol seguir estudiant, qui vol fer batxillerat social, i qui vol fer el tecnològic. Hi ha qui dubta entre fer física o una enginyeria, una altra entre biologia o dret, i qui tot i saber que vol fer criminologia volia provar la Hackató.
- Experiència: Tant els que s’estrenen com els que repeteixen diuen que han après moltes coses, els ha agradat estar amb gent que no coneixien, socialitzar, treballar en grup, anar pel seu compte, comunicar-se en anglès i el luxe de poder aprendre d’uns mentors que tenen molt coneixement.
2. Cotxe amb fotosensors
- Idea original: Robot que escanegi una habitació.
- Resultat final: Cotxe guiat per la llum gràcies als dos fotosensors que té a les antenes que li han situat a la part davantera.
- Grup: 10 noies i noies de 3r i 4t d’ESO i 1r de Batxillerat que participen per primera vegada.
- Materials: Arduino, motors, fotosensors, resistències, cables i un sensor d’ultrasons, a més del material per crear l’estructura del cotxe.
- Experiència: Als que estan interessats en fer el batxillerat tecnològic, el Hackató els sembla una bona oportunitat per conèixer millor aquest mon que els agrada. Tots s’han divertit col·laborant amb gent que no coneixien, els ha encantat participar encara que se’ls ha fet curt.
3. Casa solar intel·ligent
- Idea original: Casa resistent als terratrèmols que s’orienta cap a la llum.
- Resultat final: Casa orientada sempre al sol. Té instal·lat un sensor que percep quan hi ha ombra per començar a girar fins a trobar la llum. Opten per la casa circular, perquè acompanya la idea de girar i és poc habitual.
- Materials: Fusta, silicona, leds, bateria i material de programació com cables, sensors, leds, arduino o placa de proves.
- Grup: 7 noies de 3r i 3t d’ESO i 1r de Batxillerat de centres de Lloret de Mar, Mollet i Barcelona. Sis d’elles tenen clar que volen fer arquitectura. Només una havia participat i repeteix perquè li va agradar molt. De la resta una explica que l’any anterior no hi havia anat i volia provar l’experiència, una altra que li havien parlat molt bé de la Hackató, i una altra que li atreia la possibilitat de conèixer gent.
- Experiència: Els ha sorprès positivament la llibertat que han tingut per fer el projecte i la possibilitat de creien que farien més el que proposessin els mentors. També es pensaven que es parlaria més en anglès.
