Al seu taller d’Amsterdam hi ha màquines de cosir, dibuixos de patrons, maniquís, teles… i també hi ha impressores 3D i talladores làser. Va imprimir els seus primers vestits estampats l’any 2009 i, des d’aleshores,Van Herpen s’ha posicionat com un dels principals exponents de la Fashion Tech, capaç de crear dissenys que deambulen entre el vestit i l’obra artística.
Per a ella, la tecnologia no és tant una font d’inspiració com una eina i afirma que la base del seu treball és sempre artesanal. De fet, hi ha motlles que abans de ser impresos en 3D els fa amb fang mentre que els patrons que s’acabaran tallant amb talladora làser, primer es dibuixen a mà abans de ser introduïts a l’ordinador. Sigui com vulgui, a les passarel·les de París o Nova York, les seves col·leccions sempre solen definir-se amb un terme: futuristes.
En aquest vídeo, podeu veure com es treballa en el seu taller.
El futur és, precisament, un tema recorrent de les seves col·leccions. A Biopiracy, per exemple, es va inspirar en la fusió de la biologia i la tecnologia i en l’impacte que pot causar en el cervell i el cos humà. Per imprimir les faldilles i capes, va fer servir la tecnologia d’impressió 3D Objet Connex de Stratasys, que permet imprimir diversos tipus de material en una sola construcció. Això permet incorporar al disseny tant materials durs com tous, un dels reptes més determinants a l’hora d’imprimir peces de roba amb diferents textures i tipus de moviment.
De fet, aconseguir moviments fluids en les teles també ha estat un dels grans reptes del seu projecte Shift souls. Les representacions cartogràfiques, mitològiques i astrològiques en les quals s’ha inspirat, la majoria de les quals provenen de l’atles estelar “Harmonia Macrocosmica” del cartògraf medieval Andreas Cellarius, s’han fet amb talladora làser.
A banda de crear un llenguatge propi, no hi ha dubte que Van Herpen ha aconseguit treure la moda de la seva zona de confort, aconseguint que interactuï amb altres disciplines com són la ciència, l’art i també l’arquitectura. “Crec que la manera de fer una peça de roba es pot canviar radicalment i és sostenible. És encara molt experimental, ho sé, però per això intento fer petites millores. Per demostrar que és possible”, va explicar en una entrevista a la revista Vogue.
Crèdit imatge: Centraal Museum, Utrecht / Ernst MoritzCC BY-SA 3.0
Imatges extretes de la web d’Iris Van Herpen, on podeu trobar molts més vídeos i informació.
