Quan i com descobreixes la robòtica?Quan era petit i el meu pare, que és enginyer, anava de viatge, sempre em portava Legos i Fishertechniks. M’encantaven aquests jocs que estaven pensats per fer construccions encara que jo feia robots. Després, quan estudiava Enginyeria de Telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya, vaig muntar un robot industrial amb vuit graus de llibertat, era una rèplica d’un robot real dels que estan a les cadenes de muntatge de la indústria.
A la universitat vas compartir aquesta afició pels robots?
Amb uns companys de Telecomunicacions vam muntar l’AESS, Associació d’Estudiants de la UPC dedicada a la robòtica i les noves tecnologies, des d’on vam organitzar tallers pels estudiants d’enginyeria de telecomunicacions perquè construïssin robots a tamany real, pas a pas i de forma bastant artesanal. Amb els diners aconseguits als cursos finançàvem concursos de robots, una rèplica dels que es feien al Japó que llavors era la potència robòtica. Era la primera vegada que es feia alguna cosa així a Espanya i de les primeres a Europa. Va ser un èxit, fins i tot la premsa se’n va fer ressò. Tot i que en aquella època no existia el sector de la robòtica educativa com a tal, ja hi veia els valors del treball en equip, d’aprendre jugant i la multidisciplinarietat perquè combina una part mecànica, també d’electrònica i programació.
Què va passar des dels concursos de robòtica de principi dels 90 fins a la creació de Ro-Botica?En acabar la carrera vaig treballar per empreses del sector de la informàtica. Va arribar un moment que estava fart, a més tenia el record i el cuquet del que havia gaudit amb la robòtica a la universitat. Tenia ganes d’emprendre, de fer quelcom nou i volia que estigués relacionat amb la meva passió. El 2006 la meva germana em va dur del Japó uns catàlegs de kits de robots humanoïdes per muntar. Em va cridar l’atenció, era evident que ja existia una indústria com a tal. Un any després constitueixo oficialment l’empresa RO-BOTICA amb l’objectiu de comercialitzar robots de robòtica educativa i personal, era un concepte ampli de robòtica que fins llavors no havia existit. Va ser apassionant, viatjant i investigant per tot el món. Una de les primeres fites va ser convertir-nos en distribuïdors autoritzats de Lego Education, orientada a la robòtica educativa amb uns preus més assequibles que els robots humanoïdes. El creixement de l’empresa va ser relativament ràpid, eren uns productes molt vistosos.
Com va rebre el sector educatiu aquesta nova indústria?
Érem un pol de referència, des que vam obrir el primer local el professorat visitava el showroom on mostràvem els robots però calia formar-los perquè sabessin com s’havien d’estructurar les classes per treure profit d’aquesta nova eina estratègica que tenien al seu abast.
Què fa tan especial la robòtica?
La robòtica era i és una eina clau pel foment de les vocacions cientificotecnològiques, contribueix a una educació inclusiva i a la paritat. S’ha demostrat que els robots educatius agraden tant a nens com a nenes, el procés de construcció, donar vida al robot robot, programar-lo… és creatiu i és més igualitari. Al principi, s’interessaven més per la robòtica educativa les universitats que els centres de primària i secundària, ara ha canviat la tendència.
Quin és el seu potencial?
Té un potencial increïble, permet treballar en equip, aprendre fent i jugant, treballar en base a projectes i no memorísticament, també hi ha una tasca d’investigació, quan dissenyes i fas un robot no tens totes les solucions, funciona amb prova i error, i és molt autodidacte, no necessites a un professor per adonar-te que el robot no fa el que havies previst.
Com ha anat evolucionat el sector?
Ens els darrers 15 anys hi ha hagut molts canvis amb internet i les noves tecnologies. Des de fa un temps la robòtica s’ha popularitzat, ara s’entén que té un valor afegit i sobretot s’ha avançat molt en l’ús curricular del robot. Amb la robòtica educativa arriba un canvi de paradigma, a més d’aprendre a programar, tecnologia, pensament lògic… també s’ensenyen matèries curriculars durant el procés. El que caldria vèncer són les reticències d’una part del professorat, perquè hi ha uns altres que estan predisposats i preparats pel canvi, innovant en les tasques pedagògiques. A ells el que els va en contra són les lleis educatives que han estat un llast, s’assenblen massa a les del segle XIX. Confio que la nova llei d’Educació farà un pas en la bona direcció perquè aposta pels valors que incentiven la robòtica educativa, a més la digitalització ha guanyat terreny i ha anat avançant a llars i escoles.
Quina és la situació de la robòtica educativa a Catalunya?
Sempre havíem estat capdavanters, aquí vam organitzar els primers concursos de robots d’Espanya i Europa però s’ha perdut embranzida. Falta un gran projecte de robòtica educativa de país i pel que fa a les licitacions públiques ja no estem a primera línia, les inversions dels darrers anys han estat insuficients, el que s’ha anat fent és perquè les escoles, sovint les AFA’s, hi han destinat recursos per anar finançant robots. En canvi altres comunitats autònomes inverteixen més.
Quins països lideren el sector actualment?
A Europa tenim Lego Education que és una empresa danesa però en general el mercat asiàtic és líder en robòtica en general i en robòtica educativa en particular. Als inicis Japó era pionera, després va arribar Corea del Sud millorant el producte i amb preus més competitius, és en qui ens hem emmirallat històricament, tenen productes pioners i una indústria molt potent, és un referent tot i ser un país relativament petit. Ara la Xina és el país emergent que els està menjant terreny.
Cap a on anirà la robòtica educativa?
Costa preveure el que pot passar però estic convençut que als kits comercials de robòtica se’ls sumarà la intel·ligència artificial, tindran un valor afegit, és un component que li dona una dimensió molt més realista als robots i els fa més entranyables, malgrat hi ha certs riscos que caldria controlar. Hem entrat a una dinàmica on seguiran sortint nous productes més avançats i ocuparan més àmbits curriculars.
