El novembre del 2015, l’arqueòloga Sarah Parcak va deixar astorat el jurat dels Premis TED en presentar-los un projecte sorprenent: Globalxplorer, una plataforma col·laborativa de la qual pot formar part qualsevol persona i que analitza infinitat d’imatges preses pels satèl·lits per buscar indicis de jaciments arqueològics.
Globalxplorer va aconseguir el premi, valorat en un milió de dòlars. Què han assolit des d’aleshores?
Avui tenim 100.000 voluntaris de 120 països comparant imatges via satèl·lit. Diria que menys de Corea del Nord i Groenlàndia no ens en falta cap. Portem visualitzades 20 milions d’imatges via satèl·lit i tenim localitzats 3.100 jaciments potencials. En el cas d’Egipte, han descobert 17 piràmides i 1.000 tombes potencials.
Les imatges via satèl·lit solen ser confoses per als ulls profans. Com pot un ciutadà normal i corrent identificar una possible resta?
Cal entrenar una mica les tècniques de detecció visual però no és difícil. Ho expliquem a través d’uns vídeos tutorials on s’indica què vol dir un tipus de forma o un patró determinat a la sorra… Quan la persona s’ha format, li assignem un paquet d’imatges i quan creu que ha identificat algun vestigi, ens ho notifica.
Què feu llavors?
Tractem la imatge aplicant-hi infrarojos i l’acolorim per ressaltar bé el que s’hi veu. Així confirmem que, en efecte, hi ha un jaciment amagat sota terra. Si considerem que podria ser una troballa important, ens desplacem al lloc per fer una prospecció in situ amb un equip d’arqueòlegs que llavors engeguen les tècniques i procediments habituals: georadar, magnetonomia…
Hi ha alguna troballa que per a tu fos una sorpresa?
Un amfiteatre romà situat als afores de Roma. Em va impressionar la claredat de les imatges que en vam treure. Es veien clarament el gruix dels murs, les anelles de les grades i fins i tot els seients en semicercle.
Un equip d’arqueòlegs buscava l’amfiteatre des de feia 25 anys. El vam trobar amb les imatges via satèl·lit a 40 metres d’on ells el buscaven
Com eviteu que algú es vulgui aprofitar dels coneixements i eines tecnològiques que els proporcioneu per, per exemple, perpetrar un saqueig?
Amb un sistema que hem desenvolupat i que bloqueja la localització GPS de les imatges que donem per analitzar. Quan un ciutadà voluntari rastreja una zona no sap a quin territori concret de la Terra pertanyen aquelles imatges.
El 1906 les imatges que el pilot de zepelins Philip H.Sharpe va fer de Stonehenge van representar l’inici de l’arqueologia aèria. Quines altres fites han permès arribar fins a l’arqueologia espacial actual?
Hi ha tres grans moments. Als anys 60, amb el desenvolupament dels raigs infrarojos, als anys 70, amb les primeres bases d’observació de la NASA i la proliferació de satèl·lits, i posteriorment l’aparició d’internet i, més concretament, de Google Earth, que, de fet, és l’eina que em va inspirar a mi.
Com va sorgir-li la idea?
Fa vint anys, mentre desenvolupava un sistema per trobar recursos hídrics al desert d’Egipte. Vaig pensar que molt a prop de les fonts d’aigua hi podia haver jaciments antics que aprofitessin aquelles mateixes fonts. I així vaig començar.
En saber que la NASA tenia una secció dedicada a la recerca arqueològica vaig corroborar que l’arqueologia espacial era una disciplina, tot i que no me n’haguessin parlat mai a la universitat
També esteu apunt d’engegar un projecte a l’Índia.
Sí, estem treballant amb diverses institucions índies per fer un mapa complet dels jaciments arqueològics del país. És un gran projecte, per al qual estem preparant també unes eines que permetin una interacció més ràpida i intensa amb els voluntaris que rastrejaran les imatges.
De quina manera?
M’imagino un missatge que surti a la pantalla i digui «Sí, has trobat un antic fort» o «No, això és una construcció moderna». Crec que un sistema més interactiu pot motivar encara més a buscar vestigis arqueològics i a democratitzar encara més aquesta disciplina.
Si voleu saber més coses sobre l’arqueologia espacial, podeu llegir el llibre Parcak: La arqueologia del espacio (Grupo Planeta).
