Se’l considera el mag de les joguines reciclades. Arvind Gupta fa dècades que es dedica a crear joguines amb materials reciclats a través de les quals es poden explicar conceptes matemàtics, musicals i científics a les escoles més pobres de l’Índia.
A les seves conferències, sol començar dient que el millor que pot fer un nen amb una joguina és trencar-la. Em fa l’efecte que li agrada provocar…
Totalment! (riu). Però quan dic això el que vull suggerir és que cal donar als nens joguines molt senzilles perquè els infants les puguin tocar, obrir i remenar tan com vulguin. I si alguna es trenca, tampoc no és la fi del món, oi? A la majoria de les escoles de l’Índia, l’instrumental científic i tecnològic es manté tancat en armaris. Jo sóc partidari d’obrir-lo.
Per què?
Perquè els nens són naturalment curiosos i una de les maneres de saciar la seva curiositat és disseccionant i obrint les coses per veure què hi ha dins i què fa que funcionin. Per això, sempre dic que les joguines han de ser simples i s’han de poder muntar i desmuntar.
Però a les botigues els nens no solen fixar-se en les coses senzilles precisament…
Ho sé. Les joguines amb llums brillants, polsadors estridents i musiquetes són molt llamineres i, a primer cop d’ull, capten l’atenció dels nens. Però fixa’t bé. Al cap de molt poca estona de jugar-hi, perden l’interès per elles. Que el maó de LEGO, senzill i reflexiu, continuï sent a hores d’ara una joguina tan estimada no és perquè sí.
Vostè converteix en joguina una simple palleta de beure. D’on sorgeix la inspiració?
De les condicions de vida índies. Hi ha tants nens intel·ligents i espavilats que no tenen l’oportunitat d’experimentar, construir o jugar mai amb res, que se’t trenca el cor. Perquè aquests nens tinguin accés a joguines i eines instrumentals d’aprenentatge científic no ens queda més remei que utilitzar materials reciclats d’ús diari.
“Es pot aprendre ciència de forma creativa a un cost molt baix”
