No, fluorescència i fosforescència no són el mateix. Per explicar-ho ràpidament, direm que la seva principal diferència és que els objectes fluorescents no brillen en la foscor mentre que els fosforescents, sí.
Per què? Perquè la fluorescència és un tipus de luminescència que depèn de la llum: sigui del Sol sigui d’algun tipus de llum ultraviolada. En qualsevol cas, la brillantor s’atura tan bon punt s’elimina la llum.
La fosforescència, en canvi, fa que la brillantor sigui especialment visible en la foscor sempre i quan l’objecte fosforescent hagi estat “carregat” o provocat per la llum blanca o ultraviolada normal.
El nostre experiment
En aquest cas, nosaltres crearem una carabassa fosforescent i ho farem amb sulfur de zinc. És important tenir en compte que no tot el sulfur de zinc brilla, per tant n’heu de buscar un que sí brilli (i que sigui apte per a manualitats), com els que trobareu en departaments que venen material per fer pintures o aquí.
Com funciona la pols fosforescent?
Aquest tipus de pols brilla perquè és capaç d’absorbir l’energia lluminosa que l’envolta i després alliberar-la quan s’apaguen els llums. Com?
Imagineu que un àtom fos el nostre sistema solar. El sol seria el nucli, format per càrregues positives anomenades protons i càrregues neutres anomenades neutrons. Els planetes que giren al voltant del sol serien com els electrons d’un àtom en una òrbita al voltant del nucli.
Quan els electrons es carreguen de llum, s’allunyen del nucli cap a òrbites més llunyanes, doncs la llum els proporciona l’energia necessària perquè els electrons es moguin a un nivell d’energia més alt. En l’analogia del nostre sistema solar, això seria com la Terra s’allunyés del sol, cap a l’òrbita de Mart o Júpiter.
Mentre rebin llum per donar-los energia, els electrons es quedaran en aquest estat. Quan s’elimina la llum, els electrons tornaran lentament a les seves òrbites inferiors originals, alliberant l’energia que han carregat en forma de llum i creant així un efecte brillant.
Font: Steve Spangler Science