En aquesta xerrada que es va fer en el Fixing the Future de l’any 2020, l’especialista en estratègies educatives, analista social i impulsor de l’aliança Escola Nova 21, Eduard Vallory va donar el seu punt de vista sobre els principals qüestions que es tracten en els debats sobre el futur de l’educació i els nous processos d’aprenentatge.
Les seves reflexions continuen vigents i de plena actualitat. Per això, us hem fet una selecció de les millors frases i pensaments que va exposar durant la ponència, per si no teniu temps de visualitzar el vídeo complet.
Sobre el canvi de paradigma a l’escola
“L’escola no cal millorar-la. Cal transformar-la. I transformar vol dir canviar de paradigma. No vol dir reproduir allò que ja tenim d’una manera diferent, sinó crear alguna cosa nova”.
Sobre com iniciar la transformació
“En un quiròfan, ningú discuteix els protocols de neteja, seguretat, persones que hi ha d’haver… perquè està establert i estandaritzat. A l’escola no hi ha estàndards de qualitat. Necessitem detectar quines característiques té l’educació de bona qualitat, veure què és rellevant, tenir punts de referència, prendre escoles de referència i fer-les créixer.”
Sobre els passos concrets per transformar el sistema educatiu
“Cap prioritzar l’educació a l’hora de prendre decisions financeres, posar en el punt de mira la desigualtat, fer plans a llarg termini, evolucionar cap a l’aprenentatge permanent al llarg de tota la vida (Life Long Learning), vincular l’educació formal i informal i invertir en la formació dels docents i en l’equipament de les escoles.”
Sobre les dificultats per fer aquesta transformació
“Quan vam dissenyar l’Escola Nova XXI ens vam adonar que el problema principal de la transformació del sistema educatiu era multicausal. No hi ha un únic factor o responsable. D’aquí la seva complexitat”.
Sobre les responsabilitat dels docents
“Hi ha mestres que tenen por, por a no ser capaços d’acompanyar la transformació educativa. I tenen raó de sentir por, perquè l’educació és un sistema que no és responsabilitat dels individus sinó del conjunt de la societat. És la societat la que ha de decidir com formar els mestres, com seleccionar-los i quin hauria de ser el seu desenvolupament professional. En el debat sobre la transformació de l’educació, un error és pensar que el pes d’aquest canvi ha de recaure sobre les espatlles dels docents. No, la responsabilitat és del conjunt de la societat.”
Sobre l’esgotament dels mestres
“L’esgotament té força a veure amb la manca d’equipaments. Les escoles s’han d’equipar amb tot allò necessari per facilitar-los la seva tasca perquè no tenen l’equipament digital necessari.”
Sobre la relació docent-alumne
“Hem de superar aquesta percepció de docents contra estudiants, desapoderar una mica els mestres i apoderar una mica els alumnes. Que el mestre esdevingui un guia per tal que els alumnes siguin capaços de cercar les respostes per si mateixos. Això és clau per desenvolupar el pensament crític dels nens i poder que, en un futur, puguin controlar els seus propis patrons de consum i la manera com ens informem.”
Sobre la transmissió de coneixements i el rol del mestre
“Hem de canviar la transmissió de “veritats” per l’adquisició de l’aprenentatge bàsic. Això canvia el paper del docent. El mestre del futur (i del present) ha d’equipar els alumnes perquè descobreixin quina és la veritat, per tal que puguin pensar per si mateixos, contrastar la informació… El que ara es considera correcte i provat científicament potser d’aquí deu anys es descobrirà que és fals. I tot això està vinculat amb la formació continuada, l’aprenentatge permanent al llarg de tota la vida.”
Sobre la societat i el sistema educatiu
L’educació es un bé comú. La mala educació ens afecta a tots, a mi, a la societat…, no hem de voler escoles referents pensant només en la formació dels nostres fills sinó perquè són la base sobre la qual es pot transformar tot el sistema.”
Sobre l’objectiu bàsic de l’educació
“L’objectiu del sistema educatiu ha de ser el desenvolupament total de l’infant, que integri totes les competències. Això vol dir situar l’aprenentatge (i no l’obtenció d’un títol) al centre. Per fer l’aprenentatge rellevant cal donar-los l’autonomia necessària per aprendre a aprendre i fomentar també l’aprenentatge a partir dels seus interessos.”
Eduard Vallory és el president d’UNESCOCAT, director d’estratègies educatives de l’UPF i impulsor de l’aliança Escola Nova 21 per un sistema educatiu avançat. També és comissionat per al projecte PM Fellows de la Fundació Pasqual Maragall. Ha impulsat per encàrrec del Govern català un programa universitari per al desenvolupament professional de mestres (UVic i UOC).
És doctor en Ciències Polítiques i Socials (UPF), màster en Ciències Socials (University of Chicago), llicenciat en Filosofia (UB) i en Periodisme (UPF) i diploma en Alta Direcció d’Empreses (AMP-PADE, IESE). Ha estat el primer director de la Barcelona Graduate School of Economics (2006-12). Va ser cap del Gabinet del Conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (2000-03).
Vallory és autor, entre d’altres, de World Scouting: Educating for Global Citizenship (2012), que analitza el moviment escolta a nivell mundial i del llibre “Aprendre” (Columna Edicions), que explica com la vida és un experiència d’educació contínua. .
