Fem STEM a l’aula

El terme educació STEM és relativament recent, en l’educació primària abans es parlava de ciències o de matemàtiques, i ara s’està posant èmfasi en la Enginyeria (E) i la Tecnologia (T). Per la Digna Couso, professora del departament de Didàctica Matemàtica i Ciències Experimentals de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora a l’àmbit de l’educació STEM, tenir un bon material educatiu STEM és important però no el principal, “el que marca la diferència és el que es fa pensar, parlar, fer i sentir”. 

Fins ara a l’àmbit científico-tecnològic hi ha poca diversitat en general –ètnica, cultural o de procedència–, sobretot en termes de gènere, arriben poques noies i les dones no es retenen. Que en àmbits com la informàtica i la computació hi hagi poques dones, genera un biaix de base però un dels principals motius per potenciar l’interès per les disciplines STEM és que, com va evidenciar la pandèmia, és important que la majoria de la població tingui prou competències STEM en general: ens cal saber cuidar-nos i cuidar el planeta. 

Potenciem les vocacions STEM

Abans dels 10 anys és quan l’alumnat s’autodefineix i decideix què se li dona bé i què no. Revertir-ho després és complicat, els estudis mostren que hi ha estabilitat en les aspiracions, un cop trien o pensen que se’ls dona bé d’un àmbit, dificilment en trien un altre. El problema és que sovint han decidit que l’STEM no és el seu àmbit per motius erronis com No soc prou bo o a la gent que és com jo no els interessa això. A partir d’aquest moment perden l’interès per aquestes matèries.

Abans dels 10 anys és quan l’alumnat decideix que se li dona bé i que no

La professora Digna Couso proposa 5 pautes per potenciar les vocacions STEM.

1. Més sensibilitat i menys activitats. És important saber ajudar als estudiants a construir els coneixements STEM i oferir-los activitats interessants però encara ho és més tenir sensibilitat per entendre les dificultats de l’alumnat per interessar-se o no pels continguts científico-tecnològics.
2. Donar-li un aire més humanista als continguts científico-tecnològics. Així s’atrau a l’alumnat que d’entrada no els interessen els àmbits STEM i es forma millor als qui s’hi refugien per evitar desenvolupar competències personals. Cal fer-los experimentar/viure què poden aportar cadascun d’ells i com poden tenir èxit en les disciplines STEM. La contextualització en reptes socials és clau: no és el mateix estudiar la contaminació analitzant de què està fet l’aire sense més que si es fa dissenyant un mecanisme o una campanya per reduir la contaminació.
3. Entendre per què l’alumnat creu que no tindrà èxit a l’àmbit STEM. Hi ha joves que volen fer ciències però es desanimen perquè creuen que no són prou bons. Això depèn de les expectatives, el que se suposa que s’espera de cadascú: nens que treuen un 5 en matemàtiques creuen que són bones, en canvi nenes que treuen un 7 consideren que no són prou bones.
4. És tan important el que es diu com el que no es diu. Molts estereotips que té l’alumnat també els té el professorat. Pensaments del tipus per Aquest alumne no está fet per fer ciències o aquest alumne tan brillant quin desperdici que vulgui fer art… les disciplines STEM són per tothom en el seu sentit cultural, i una tria igual de legítima que qualsevol altre tria d’estudis. Han de saber que a les ciències es necessiten persones amb perfils molt diferents.
5. Tothom ha de beneficiar-se de les competències STEM. Cal tenir un mínim de coneixements científico-tecnològics i esperit crític per aplicar-los independentment de la professió a la que un es dediqui. La ciutadania no pot allunyar-se dels coneixements STEM si vol estar protegida dels negacionismes, teories conspiranoiques, pseudo-ciències i fake news que ens envolten.