Dissabte 18 de febrer. Vuit del matí. A l’entrada principal del campus del Poblenou de la UPF, 29 equips de nois i noies de 10 a 16 anys, nerviosos i emocionats, esperen que s’obrin les portes acompanyats dels seus entrenadors i les famílies que tampoc s’ho volen perdre.
És la primera vegada que la UPF acull la First Lego League (FLL). Des que Vladimir Estivill, director del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF, va arribar a la Universitat tenia clar que calia impulsar trobades com aquesta: “Són estimulants pels joves. Potser no seran enginyers però tothom hauria de saber què és la programació i tenir experiències tan enriquidores com aquesta”. Entén que també és un al·licient pel professorat, motivat per millorar coneixements i ensenyaments de tecnologia perquè els seus equips progressin.
“Soc mestra i sé que trobades com aquesta són una oportunitat per potenciar el treball en equip, descobrir els talents i les febleses dels companys, treballar la voluntat i l’esforç”, explica la Cinta. Avui ha vingut en qualitat de mare. És de les veteranes. Va estrenar-se fa anys amb el seu fill gran, que després de descobrir la robòtica va estudiar dues enginyeries, i ara és la seva filla petita, l’Anna (15) de l’Escola Canigó de Barcelona que hi participa per segona vegada: “Ella està contentíssima, i no m’estranya perquè és una experiència preciosa”, afirma.
Pel Pol (11), aquest és el seu primer any. Forma part dels Creolians i fa robòtica com a extraescolar a l’escola. Estava desitjant que arribés el dia per veure com eren els projectes dels altres equips i perquè els seus pares veiessin com és el seu robot.
Per en Joan (10) aquest és un dels dies més esperats de l’any, diu que del 0 al 10 li agrada un 12
“M’agrada tot, construir el robot, programar i intentar les missions amb els meus companys”, prossegueix en Joan. Està convençut que tot sol no podria aconseguir els mateixos resultats i que sent un equip poden treballar més ràpid i assolir més missions.
L’Hugo (14) l’Iu (14) i en German (14), membres de l’equip Robopros de l’Escola Sant Felip Neri de Barcelona, són més grans, coincideixen que tenien moltes ganes que arribés la trobada presencial. “També m’agrada desenvolupar el projecte d’innovació, compartint idees amb altres companys per aportar solucions, i fer el robot”, apunta en German.
El paper dels àrbitres i dels voluntaris
En Lluís Rovira ha estat el guanyador del premi a Millor Entrenador. Duia dos equips, els Creolians i els Gastrononómicos, de 6è de primària de l’Escola Canigó de Sant Just. Ha estat el seu primer any com a entrenador i té intenció de seguir: “Estic estudiant química però la robòtica m’agrada i tinc la intenció de ser professor de secundària. La FLL és perfecta, em permet tenir una feina on faig robòtica, m’enriqueix i també entusiasma als nois i noies”.
En Pablo (18) assegura que quan va estrenar-se a la FLL, el 2018, no s’hagués pogut imaginar tot el que varen aconseguir amb el seu equip, arribant a la final nacional i internacional diverses vegades. Tant llavors com ara, que és àrbitre des de fa dos anys i un dels 35 voluntaris de l’esdeveniment, gaudeix amb la FLL. Admet que va influir-li positivament i va contribuir a què estigui estudiant Enginyeria Mecànica.
“A més d’aprendre robòtica també es treballen altres competències bàsiques indispensables per la vida adulta”, explica en Pablo.
L’Emily (18), estudiant d’Enginyeria Biomèdica a la UPF, s’estrena com a voluntària després d’haver-hi participat com a estudiant. “Està tan ben plantejat! Està la programació, el projecte d’innovació, el treball en equip i la creativitat tant per fer el robot com per pensar solucions”.
Molt més que una competició
El programa educatiu FLL va començar fa més de 25 anys i en fa 17 que se celebra a Espanya. Es desenvolupa sobretot a centres educatius que s’inscriuen al programa per desenvolupar projectes i la robòtica educativa.
Cada edició es planteja un desafiament sobre una temàtica comuna, enguany era la gestió de l’energia
L’experiència educativa es desenvolupa en una primera fase a l’aula amb el professor / entrenador, on formen l’equip, negocien idees i models de treball, dissenyant i programant el robot i decidint estratègies.
La següent fase són les trobades presencials, la culminació del procés educatiu, quan es troben els participants als diferents esdeveniments locals, compartint la seva passió per la robòtica i la programació, interaccionen amb altres equips, presenten els seus projectes d’innovació davant d’un grup de jutges i intenten assolir diferents desafiaments puntuables amb els seus robots.
De cada esdeveniment local –a Espanya se’n celebren 32 aquest any entre els mesos de febrer i març–, sorgeixen un o dos equips que participaran a la final estatal, que serà el 26 de març a Cartagena (Múrcia). D’aquí es triarà un equip que anirà a la final internacional a l’abril a Houston.
Des de l’organització insisteixen que d’entrada el premi és participar i celebrar-ho a un esdeveniment de reconeixement com els tornejos de la FLL, on tots els participants obtenen medalla i diploma.
Més enllà dels triats per participar a la final nacional, hi ha una desena de reconeixements (millor entrenador, joves promeses, projecte d’innovació, disseny, valors, etc.), un detall que evidencia la voluntat de potenciar l’experiència.
Aquest és el segon any que Ingeniar@soy organitza el programa FIRST® LEGO® League a Espanya i Andorra. Javier Butragueño, president de l’Associació reconeix que estan especialment contents que l’edició d’enguany sigui presencial: “L’essencial és la vivència, és la culminació del projecte educatiu que ofereix aquesta experiència comunitària i el reconeixement al voltant de les àrees STEAM”, afirma.
Publicidad
Articles relacionats
