Habilis i Abacus van organitzar els passats dies 12, 13 i 14 d’octubre el festival Fixing the Future al Disseny Hub de Barcelona. En paral·lel a les conferències i taules rodones que van tenir lloc dins el certamen, el Fixing The Future també va acollir tallers relacionats amb els nous continguts i mètodes educatius que estan començant a implementar-se a les escoles.
La utilització ètica de la IA, la Realitat Virtual i la Realitat Augmentada com a eines educatives, el funcionament de la placa de programació micro:bit o el microscopi de paper Foldscope o el perill de les ‘Fake News’ a les escoles, entre altres temes, van centrar aquestes activitats, les quals van comptar amb la participació de docents de diverses escoles del país.
El primer ‘workshop’ del festival va centrar-se en un dels temes del moment: La utilització de la Intel·ligència Artificial i quin paper ha de jugar en la docència. Va ser impartit pel catedràtic de la Salle-URL Xavier Vilasís, un dels principals experts al nostre país en ciència de dades, xarxes neuronals, aprenentatge artificial i intel·ligència artificial.
Vilasís va presentar alguns casos i aplicacions reals de l’ús de la IA, fet que va servir per entaular un interessant debat amb els docents presents i plantejar diversos escenaris o alternatives sobre com actuar. Tal com va assenyalar, “les IA, com Chat GPT, si les utilitzem bé, poden ser una eina amb molta potència”, però Vilasís també va recordar que “Chat GPT no sap, només dona la paraula més probable en un context determinat, els únics capaços de saber si el que diu és correcte som nosaltres”.
Un dels noms d’aquest Fixing the Future va ser el de “micro:bit”, la placa de programació que ja ha arribat a les escoles de 60 països diferents. En un taller impartit pel professor i Micro:bit Champion, Lluís Molas, els assistents van poder donar els seus primers passos amb aquesta placa i la programació per blocs.
A més, Molas va parlar sobre com introduir aquesta eina de manera multidisciplinar a l’aula, no només a les hores de tecnologia o informàtica, sinó com un instrument per treballar en projectes transversals.
“Les fake news es difonen 6 vegades més ràpid que les notícies normals”, així de clara va ser la periodista del Periódico, Valentina Raffio, encarregada d’impartir aquesta xerrada sobre ‘Fake News’ i desinformació. La quantitat de dades, notícies, fotos, videos i estímuls que arriben als nostres alumnes a través de les xarxes socials, sovint és complicada de gestionar, sobretot des de la posició dels docents a les escoles.
Durant aquesta sessió, Raffio va donar algunes claus sobre com destriar la informació i com abordar des de la pedagogia els rumors, les notícies falses i la desinformació, ja que es tracta d’una feina que famílies i docents hauran de fer gradualment: “Costa molt més temps informar correctament que desinformar. Ho hem de fer des de la pedagogia”.
El Fixing the Future també ens va servir per conèixer models educatius d’èxit, com és el cas que ens va presentar la professora de batxillerat, Alícia López, coorganitzadora de la Hackató CIC Batxillerats -MIT de Massachusetts, la qual, en la seva edició de 2023, va acollir 110 alumnes d’onze escoles diferents.
Ens va explicar d’on va sorgir aquesta idea i quina és la dinàmica d’una Hackató, on els alumnes treballen conjuntament per grups per tirar endavant projectes que combinen tecnologia amb altres disciplines, tant científiques com humanístiques. La iniciativa va despertar força interès entre els docents, els quals també li van demanar a López més exemples i consells sobre com treballar amb projectes multidisciplinaris a les seves aules.
Es pot programar sense pantalles? D’entrada sembla impossible, però el professor del FEDAC Montcada, Òscar de Paula, ens va demostrar que sí que ho és, a través del “pensament computacional desendollat”, aplicant elements de la computació, com són el reconeixement de patrons, l’abstracció, els algoritmes o la descomposició, però de manera activa i sense pantalles. El taller va fer treballar de valent als docents, no només pensant, sinó també participant de primera mà en aquestes activitats. A alguns fins i tot els va tocar ballar!
La conferència durant la tarda de divendres del bioenginyer i CEO de Foldscope, Jim Cybulski, va despertar la curiositat de molts dels presents. Com era possible que un microscopi costés només 1 dòlar i fos capaç de veure partícules tan petites com les d’una fibra de la roba, un cabell i les ales d’una mosca?
Gràcies al ‘worshop’ impartit pel mateix Cybulski el dissabte al matí, molts vam poder sortir de dubtes i muntar i utilitzar el nostre propi microscopi de paper. L’activitat va ser tot un èxit i, en acabar, alguns professors i professores ja intercanviaven idees d’activitats amb les que portar el Foldscope a l’aula.
Si parlem de l’aula del futur, probablement molts ens imaginem un espai on les ulleres de realitat virtual són una eina més del dia a dia. En aquest taller impartit per Smart School en vam poder provar diferents exemples, així com els Merge Cube, un instrument de realitat augmentada que ja s’està fent servir a moltes escoles.
La utilització de recursos naturals i la cura del medi ambient van ser uns dels pals de paller d’aquesta edició del Fixing the Future, per això el taller del Col·lectiu Eixarcolant va ser un dels que va tenir més èxit entre els assistents al festival. Aquesta entitat fa difusió d’aquelles plantes que tradicionalment formaven part de la nostra cultura, bé sigui a la cuina, com a ornamentació o per a cures medicinals i que han quedat “oblidades”. El fet de tenir participants de moltes parts del món, va fer que aquesta sessió fos d’allò més enriquidora.
Publicidad
Articles relacionats
