Torna la Setmana de la Ciència (SC’23) amb activitats de divulgació per a tots els públics arreu de Catalunya, amb la voluntat d’apropar la ciència i la tecnologia, parant especial atenció en la promoció dels estudis científics entre els joves.
Aquesta 28ena edició, organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), mobilitza un centenar institucions i entitats en l’àmbit de la recerca i de la divulgació de la ciència i tecnologia a Catalunya entre universitats, centres de recerca, grans infraestructures, acadèmies, escoles, associacions científiques, biblioteques i empreses. Fins al fins el 19 de novembre hi ha una àmplia oferta de lleure d’alt contingut científic, entre elles la commemoració del centenari del naixement de Joan Oró i Florensa, cèlebre bioquímic català, un referent internacional en l’estudi de l’origen de la vida.
Científics i joves resolen plegats reptes científics
Amb motiu del Dia de la Ciència a les Escoles, el 15 de novembre, milers d’alumnes de 3r i 4t d’ESO d’arreu del territori participaran connectant-se al canal de YouTube de la FCRI on un equip de científics i científiques interacturan amb ells. Els joves aprofitaran la trobada per contrastar solucions i plantejar-los dubtes sobre els reptes científics que prèviament els investigadors els havien plantejat, i que l’alumnat ha intentat resoldre en les darreres setmanes.
L’edició d’enguany commemora el centenari de Joan Oró
José Rojas, enginyer aeronàutic de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels de la UPC és un dels científics que participa activament a la SC’23. Expert en vents tèrmics i les propietats mecàniques dels aliatges d’alumni amb els que es fabriquen els avions, ha plantejat als joves un repte sobre la microgravetat: “Els demano algun petit experiment que posi de manifest les condicions de microgravetat”, explica Rojas. Un altre dels investigadors que participa és Jordi Díaz, professor de Química al Departament de Materials, i tècnic a la Unitat de Tècniques Nanomètriques dels Centres Científics i Tecnològics de la UB. Rojas els ha proposat un repte vinculat a la nanotecnologia, a partir d’un experiment del nanokit nanoeduca que simula una nanoencapsulació a partir d’esferificació de Coca-Cola, demanant-los que reprodueixen l’experiment, esferifiquin altres materials com llet o iogurt i expliquin quines aplicacions té la nanoencapsulació.
Altres temàtiques i xerrades protagonistes del Dia de la Ciència a les Escoles són l’espai, amb la periodista Núria Jar, especialitzada en ciència i salut i membre de la tripulació Hypatia I que ha fet una estada simulada a Mart, o la meteorologia, amb el físic i meteoròleg de Televisió de Catalunya, Eloi Cordomí.
De passejades seguint a Einstein a monòlegs de ciència
A banda dels reptes i la interacció amb els joves, entre les gairebé 400 activitats gratuïtes que proposa la SC’23, hi ha un itinerari teatralitzat, el Passeig amb Einstein per Barcelona, que el 18 de novembre, recorrerà diferents punts de la visita feta pel físic i Nobel alemany a Barcelona fa 100 anys. També se celebrarà la cinquena edició del Concurs de Monòlegs del Club de la Ciència, organitzat per l’FCRI en col·laboració amb la Xarxa Vives d’Universitats per promoure nous formats de comunicació científica en català.
Una altra de les propostes de la SC’23 ha implicat més de 160 centres educatius, que duran a terme l’experiment Llençar la pedra i amagar el CO2. 6.000 alumnes i 200 docents, de 5è i 6è de primaria i 1r i 2n d’ESO, participaran en un projecte de recerca real amb totes les escoles, utilitzant un material experimental innocu, desenvolupat per ’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), capaç d’absorbir el CO2. Un projecte de ciència ciutadana que vol conscienciar el jovent sobre les implicacions del CO2 atmosfèric per al futur del planeta.
El poder de la divulgació
Tant Rojas com Díaz destaquen la importància de celebrar la SC’23 per motivar a les noves generacions a triar estudis en àmbits de la ciència i tecnologia, i que la societat se n’adoni dels beneficis de la recerca científica: “És un al·licient saber que podem animar als joves a què vulguin estudiar aquestes carreres i mostrar a la societat la importància de la recerca i la innovació”, reconeix l’enginyer aeronàutic Rojas. Díaz afegeix que se sent l’obligació d’apropar la ciència a la societat, “aquesta culturització científica és una manera de retornar a la societat la inversió que es fa en recerca a través dels impostos”. Els dos entenen que només es pot valorar allò que es coneix, com més conscient sigui la societat de la importància de la recerca, més pressió exerciran sobre els partits polítics perquè posin en valor la ciència i hi destinin més recursos.
