Ana Munteis, subdirectora de La Salle Premià, coordinadora general de robòtica a infantil i primària, ha estat la comandant del grup de professors que han fet la capacitació en competència digital B2. Conversem amb ella per conèixer de primera mà com ha viscut l’experiència, que se’n du a nivell personal més enllà dels coneixements adquirits i com percep el futur.
Per què has fet la capacitació en competència digital?
Vaig començar amb un webinar de Miquel Àngel Prats sobre IA i el futur que ens esperava a nivell de robòtica i després va aparèixer el projecte d’Objectiu: La Terra. Em va semblar una oportunitat per fer pas endavant al centre, tant a nivell de material com per la capacitació del professorat. Ja estàvem preparant-nos per treure’ns la capacitació A1 que demana el Depatament, i vam decidir apostar pel projecte.
Ha estat com t’imaginaves?
Millor. Em costava imaginar-me com aterraria en el nostre dia a dia el projecte de l’espai ni com podríem utilitzar tot el material que rebríem. Al final l’hem adaptat al que necessitem i hem adquirit nous coneixement.
Com és que has estat la comandant?
Com a membre de l’equip directiu vaig anar a la presentació del projecte i després vaig explicar als companys dels claustre perquè ho hauríem de fer, que era una gran oportunitat. Pel càrrec de sotsdirectora tinc més disponibilitat de temps, també soc la coordinadora del Pla TAC (tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement), abans de ser mestre vaig treballar tretze anys com a informàtica i tinc facilitat per la tecnologia. Suposo que tot això va fer que ningú dubtés que seria la comandant.
Com ha estat l’experiència de liderar la tripulació de dinou docents que s’han capacitat?
Ho he viscut bé. Tot el professorat que ha format part del projecte estava engrescat i ha tingut bona predisposició. També m’ha permès tenir més relació amb companys que normalment no tenia tant contacte.
Què és el que més t’ha agradat de liderar el teu equip?
La resposta dels companys i la relació que hem establert entre nosaltres. M’ha agradat i sorprès, perquè és molt difícil trobar un punt en comú amb gent tan diferent i això ens ha unit més, ens ha permès conèixer-nos d’una altra manera i descobrir altres formes de pensar.
Què ha estat el més complicat?
El final del projecte. Comences molt a l’expectativa, després t’engresques però a mesura que va passant el curs estem més cansats, costa continuar i no perdre la il·lusió. Hi havia dies que era difícil veure el final, anar darrere dels companys per tenir-ho tot enllestit i mantenir l’energia del principi.
“Tinc ganes de canviar coses, ensenyar donant més veu a l’alumnat, que tinguin més llibertat per decidir i obrir pas a la creativitat”
El més sorprenent de tot el que has après?
El futur que ens espera. No sé què hauran d’aprendre els nostres alumnes ni com ho faran però la capacitació t’apropa al que vindrà, que no està tan lluny, encara que no sabem del cert com serà.
Com perceps aquest futur?
Inquieta i a l’expectativa. El més difícil és la vessant humana, dels valors. On quedarà tot això? Hauríem de trobar l’equilibri entre el que ens espera i el que hauríem de continuar sent, no hauríem de perdre la part humana, és l’únic que em fa por.
Com ho contrarestaries?
A l’escola es treballa molt l’educació emocional, que és important però no sé si és la resposta, es queden amb la teoria i no sempre saben incorporar-ho. Crec que el millor que es pot fer és el treball en equip, perquè per aconseguir els objectius s’han de treballar els valors, sinó no s’assoleix la fita. Es fa de forma gairebé inconscient, la feina en equip et demana compartir, ser empàtic, escoltar… és una molt bona manera.
Més enllà dels coneixements, què t’ha aportat a nivell personal?
Moltes coses. Sobretot la relació amb els companys però també la il·lusió de quelcom nou i diferent del que fem sempre, se t’obre un món diferent, adonar-te de tot el que pots arribar a fer o fins i tot entendre millor com funciona l’alumnat i per què els atrau tant la tecnologia.
T’atreviries a anar a l’espai?
No! No m’atreveixo ni a anar a Port Aventura, necessito tocar de peus a terra, crec que aquí ja tenim molta feina. Tampoc m’atreu gaire l’espai.
Què t’agradaria fer amb tots els coneixements adquirits amb la capacitació?
Tinc ganes de canviar coses, ensenyar donant més veu a l’alumnat, que tinguin més llibertat per decidir i obrir pas a la creativitat, sense haver d’estar tan lligats a un currículum amb uns continguts que ja estan a tot arreu. No sé fins a quin punt estem fent el que necessiten, ells veuen les coses d’una manera que a vegades nosaltres no veiem, i això els obre camp.
Què creus que fa falta per aconseguir-ho?
Més enllà de no haver d’assolir aquest currículum tan concret, mirar les coses d’una altra manera. Hauríem de parar i veure què està passant, perquè tot canvia molt i molt ràpid. Caldria temps per veure si el que estem fent realment funciona i després decidir. Hem de mirar a l’alumnat, veure què fan i com, saber què pensen i entendre què necessiten.
