L’auditori de la Fundació Catalunya La Pedrera va quedar petit aquest divendres 16 de juny per donar la benvinguda a la tripulació d’Hypatia I, la primera expedició formada per nou dones catalanes (set tripulants i dues reserves) que ha portat a terme un simulacre de com seria sobreviure al planeta Mart, convivint i treballant durant dotze dies a la Mars Desert Research Station, l’Estació d’Investigació del desert de Mart, ubicada a Utah, als Estats Units, un entorn on l’orografia, la geografia i les condicions climàtiques extremes són similars a les que es podrien trobar al planeta vermell.
Vestides amb l’uniforme blau i dues medalles en forma de llorer a l’espatlla, símbol que la missió ha acabat amb èxit, Mariona Badenas-Agustí, Carla Conejo González, Ariadna Farrés Basiana, Laia Ribas, Núria Jar, Neus Sabaté, Cesca Cufí-Prat, Anna Bach i Helena Arias, van donar a conèixer les principals conclusions d’aquesta experiència que tenia per objectius “fer recerca de qualitat i excel·lència amb relació a l’exploració espacial, divulgar-la a la societat i oferir referents de dones científiques de disciplines i edats diferents per a inspirar vocacions STEAM entre nenes i dones”, va destacar Núria Jar. Precisament, Jar, periodista a Catalunya Ràdio, és l’única dona no científica de l’expedició que ha comptat amb professionals de l’àmbit de l’enginyeria, la tecnologia, l’astrofísica, les matemàtiques o la biologia.
“Una missió tripulada a Mart és molt arriscada i costarà molts diners”, va assegurar l’enginyera Mariona Badenas-Agustí, comandant de l’expedició. Ella, juntament amb la biòloga Carla Conejo González han estat les màximes impulsores d’Hypatia 1, que ha servit per a començar a generar protocols “sobre tot allò que podria funcionar i allò que no serviria” en un possible viatge a Mart, va puntualitzar la jove científica Helena Arias, membre de reserva d’Hypatia I.
La vida durant dotze dies a la Mars Desert Research Station ha transcorregut amb un horari i planificació mil·limetrats de 7 del matí a les 22 hores de la nit, on les expedicionàries han hagut de buscar recursos i solucions a la falta d’aigua i aliment, les dificultats de comunicació amb la Terra, la desorientació, els problemes de gravetat, les temperatures extremes o la convivència en un espai molt reduït, a més de portar a terme els més de 30 projectes de recerca i divulgació que s’hi han desenvolupat.
Una dieta basada en menjar deshidratat -làctics, ous, verdures i fruites- i algun producte fresc ha estat l’alimentació principal de les expedicionàries que van poder menjar “tres cogombres a repartir entre totes i mig tomàquet xerri diari”, precisava Laia Ribas, principal responsable de l’hivernacle de la base: “Havia de mantenir-ne la temperatura, regar-lo, cuidar les plantes i recollir algun vegetal que alegrés els àpats”.
Durant dotze dies l’hortet de l’hivernacle ha produït 713 grams de cogombre, 498 grams de tomàquets xerri i 269 grams de brots d’amanida i plantes aromàtiques com menta i alfàbrega.
A més de l’alimentació, la falta d’aigua ha estat el desafiament més important de l’estada. Les tripulants només es van poder dutxar tres cops cadascuna i van fer un control exhaustiu de la despesa hídrica per persona i dia. Segons l’enginyera Neus Sabater, dels 2.000 litres que tenien disponibles en van gastar 1.000: “Fèiem una despesa de 13,4 litres per persona i dia (a Catalunya la mitjana és de 230 litres per persona i dia segons l’ACA, l’Agència Catalana de l’Aigua). Amb aquesta limitada quantitat ens havíem de dutxar, rentar plats, cuinar o netejar”, va explicar. En aquest sentit, un dels projectes de recerca de Sabater va ser aconseguir fabricar bateries basades en materials ferrosos que funcionaven a partir de l’orina de les tripulants: “Les bateries van poder encendre uns llums de led que van fer créixer alguns brots germinats. L’orografia de Utah és molt similar a la superfície marciana perquè les roques tenen molt cultiu de ferro. En un futur, de manera sistemàtica, podrem extreure ferro de les roques marcianes, fabricar bateries amb l’orina de les tripulants i utilitzar-les per a fer cultius”, va assegurar.
Les comunicacions amb la Terra des de la base simulada a Utah també han estat restringides. La tripulació disposava de tres d’hores diàries de connexió per enviar informes i cròniques de la jornada, respectant el temps de retard dels missatges de Mart a la Terra que oscil·la entre els tres i els vint minuts. A més, durant les sortides extravehiculars, moment en què dues de les tripulants trepitjaven sòl marcià vestides amb l’escafandre i els uniformes espacials, calia seguir estrictes mesures de seguretat i mantenir amb cura els protocols de comunicació interns i externs amb la base. “Aquestes sortides eren molt importants perquè no donaven peu a la improvisació. Havíem d’explicar perquè les fèiem, quines zones rastrejaríem i qui seria el responsable de comunicar-se amb les tripulants fora de la base”, descrivia Ariadna Farrés, responsable de seguretat i salut d’Hypatia I. Per tal de mantenir la salut física i mental de les científiques durant la missió, Farrés també va ser l’encarregada d’oferir sessions de ioga, tallers de papiroflèxia per Sant Jordi o elaborar pa casolà per esmorzar.
Les sortides extravehiculars eren una dels parts més emocionants del dia on calia seguir les estrictes mesures de seguretat tant en la sortida de la base com en l’arribada.
Si bé un dels principals objectius d’Hyatia I és el de crear referents de dones científiques, per primera vegada la missió també ha permès estudiar l’adaptació del gènere femení en una missió d’aquestes característiques. Durant l’estada, la biòloga Carla Conejo González ha portat a terme diferents estudis sobre la regulació del cicle del son o l’alteració del cicle menstrual de les tripulants: “Aquests projectes volen aportar coneixement molt valuós sobre el desenvolupament de les tripulacions i especialment tripulacions femenines perquè existeixen molt poques dades sobre com afecten aquestes missions amb lideratge femení com la nostra”.
El balanç més que positiu d’aquesta primera expedició ha afavorit que les expedicionàries anunciessin una segona edició d’Hypatia pel 2025. Ja és segur que hi seran la comandant Mariona Bàdenas-Agustí, la matemàtica Anna Bach i l’enginyera Helena Arias qui va animar a totes aquelles joves i dones interessades en la ciència més enllà de la seva carrera professional: “A partir d’ara ja busquem les noves integrants d’Hypatia II que ens acompanyaran en aquesta nova aventura fixada pel 2025”, va anunciar.
La missió Hyatia I ha estat possible gràcies al suport de moltes entitats públiques i privades, entre les quals la Fundació Catalunya La Pedrera, la Fundació Banc Sabadell i la Generalitat de Catalunya.
Publicidad
Articles relacionats
