Robots que cullen pomes i cireres a la semifinal de la Robocat

Construir un robot que sigui capaç de posar carabasses a dins un recipient, collir cireres i agafar pomes de l’arbre sense que caigui un ou que han col·locat a dalt de tot. Aquest és el repte que van intentar superar els 32 equips participants en la semifinal de la Robocat, celebrada a la seu del TecnoCampus UPF de Mataró el passat 5 de maig de 2023.

Impulsada per l’entitat sense ànim de lucre El Racó dels Robotaires, la Robocat és una competició de robòtica educativa, oberta i lliure, que promou l’aprenentatge en robòtica i programació entre infants i adolescents: “Volem que l’alumnat aprengui a trobar solucions a través del pensament computacional construint un giny amb muntatge i programari lliure, sense que hi hagi materials predeterminats. Això fa que sigui un concurs molt inclusiu”, apunta el doctor Marco A. Rodríguez, coordinador de l’esdeveniment a Mataró i docent al TecnoCampus UPF

Vinguts d’escoles i instituts de la demarcació Vallès-Maresme, els equips membres van posar a prova les seves màquines entre nervis i deliberacions d’última hora. L’objectiu a assolir era pràcticament impossible tot i que els grups podien guanyar punts fent aliances amb contrincants o complint alguns dels desafiaments plantejats: “Està bé que sigui un repte que no es pugui aconseguir perquè així fan volar més la imaginació. A més, valorem molt positivament els acords entre els equips per rebaixar el nivell de competitivitat”, subscriu Rodríguez.

Del dibuix al robot

Per a poder formar part de la 7a edició de la Robocat els concursants han hagut de dissenyar, construir i programar un robot que ofereixi solucions pràctiques amb relació a un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en aquesta ocasió, l’agricultura sostenible. En Blai i en Carl (15 i 16 anys) són de l’Institut Menéndez y Pelayo de Barcelona i han elaborat un robot amb cordes, cartó, PVC i peces de plàstic impreses en 3D. “La robòtica ens apassiona, per això quedàvem els divendres a la tarda per fer el robot. Primer vam tenir la idea, la vam dibuixar i després l’hem construït. Amb capses de cartó hem fet un recipient on cauen les pomes i les cireres, i hem dissenyat un pal que funciona amb un giroscopi perquè el robot s’enganxi a l’arbre “, expliquen.

Els robots d’aquesta edició han d’oferir solucions pràctiques enfocades al desenvolupament sostenible

Per sorpresa de tots dos, l’invent dels joves barcelonins ha aconseguit superar moltes més proves de les que imaginaven: “Hem quedat molt amunt a la classificació, això ens obre les portes per arribar a la gran final”, expliquen. A tocar de la seva taula, un altre grup de 1r de Batxillerat de l’Institut Aiguaviva de Mollet del Vallès mira de resoldre alguns dels entrebancs amb els quals s’han trobat: “El nostre robot és precís, però va molt lent. Només aconsegueix agafar una cirera”, explica l’Andrés. La cooperació, la perseverança, el treball en equip o l’assaig- error són alguns dels valors que fomenta aquesta competició i que els joves han hagut de posar en pràctica: “Quan ha calgut passar d’un braç a un pal fix hem tingut molts problemes perquè hem hagut ajustar les mides moltes vegades. No ens encaixava”, comenta l’Andrés.

Estrenar-se a una competició de robòtica

En aquesta edició la participació en la semifinal de la Robocat de Mataró ha duplicat el nombre d’equips respecte a l’any passat. Una notícia que encaixen molt positivament els organitzadors que celebren que hi participin molts més centres de la capital del Maresme. Un exemple és l’alumnat de 6è de primària de l’escola Rocafonda que han elaborat el seu invent a partir d’una capsa de Lego Spike. La seva tutora, Andrea Torres, valora el diàleg i cooperació que han mantingut els nens i nenes durant el desenvolupament del projecte: “La competició, en el fons, ha estat una excusa. Els he vist molt motivats i competents a l’hora de resoldre problemes”, destaca.

L’escola Hamelin-Laie International School, ubicada a Montgat, també era la primera vegada que participava en una competició d’aquestes característiques. Els alumnes, de 4t d’ESO, han estat dos trimestres desenvolupant el seu giny utilitzant components electrònics, peces de Lego, cartó, cola o materials impresos en 3D: “Aquest és un problema amb múltiples solucions per això els resultats que veiem són tan diversos. A l’escola normalment tenen un problema amb una solució molt acotada”, explica la titular de tecnologia del centre Mar Sánchez. Poder arribar a un resultat no preestablert ha estat un dels aspectes que més valoren des del centre, juntament amb l’autonomia, la constància i el treball en equip que han hagut de practicar els joves: “Han repetit i repetit fins que els ha sortit, pel que fa a la perseverança no podem demanar més”, conclou.