Classes d’anatomia humana en 3D, descobrir el mon invisible dels microbis, fer estimacions i prediccions matemàtiques, reviure fets històrics, entendre el clima i les estacions, entrar dins del Quixot…
De totes les noves eines tecnològiques que esdevindran habituals a les escoles en els propers anys, les ulleres de realitat virtual són les que ofereixen continguts més sorprenents i que més fàcilment poden implementar-se a l’aula. A més, a dia d’avui, ja es comencen a veure de forma clara les enormes possibilitats educatives que tenen tant per la seva capacitat immersiva com per la singularitat i varietat d’entorns d’aprenentatge que permeten visualitzar.
“Els continguts en realitat virtual presenten situacions en forma de pel·lícules on tot funciona per si sol, però també escenaris en els quals els alumnes podrn intervenir-hi i elaborar els seus propis espais immersius, cosa que converteix el metavers i la realitat virtual en una activitat educativa molt completa, que combina creativitat, coneixements audiovisuals i programació i alhora es treballen continguts humanístics i científics”, explica l’expert en realitat virtual d’Habilis, Lluís Molas.
Al metavers hi passen coses i els nois i noies han d’aprendre com fer que aquestes coses passin, és a dir, a programar els diferents escenaris
És per això que la Mireia Jové i la Lara Bourdelander, professores de tecnologia i digitalització de 3er i 4t d’ESO de l’IE Sant Esteve (Castellar del Vallès), ha decidit provar-ho a la seva classe, on l’arribada de la maleta amb les ulleres de realitat virtual ha despertat un gran rebombori entre els seus 24 alumnes. “El que més m’agrada és que són uns continguts que tenen un clar fil pedagògic, i amb els quals l’alumnat s’ho passa bé, i quan ells s’ho passen bé l’aprenentatge és multiplica”, explica.
En la classe precedent a aquesta ja van treballar els conceptes de realitat virtual i la realitat augmentada, de manera ue avui poden anar directes cara a barraca i entrar directament als metaversos, en aquest cas, creats per l’empresa d’ulleres ClassVR.
Primer viatgen per dins les cèl·lules, després segueixen el recorregut que fa un aliment dins del cos, visiten un museu i finalment juguen a un joc d’escapada amb Co Spaces.
“El format videojoc els motiva enormement perquè connecta amb la seva realitat, de manera que al final acaben assimilant millor els continguts teòrics que es treballen de forma transversal”, diu la professora de digitalització a l’escola, Lara Bourdelander, que també assisteix a la classe.
Tant una com l’altre recomanen a la comunitat docent d’actualitzar-se i perdre la por a introduir la tecnologia a l’aula. “Cal invertir un temps inicial a formar-se, és cert, però tothom ho pot fer, ningú és massa gran per entendre-ho. A més, no hi ha res més satisfactori que començar a integrar la tecnologia amb les altres disciplines i veure com responen de bé els alumnes i com gaudeixen mentre aprenen. I tot perquè has estat capaç d’introduir a l’aula una nova eina d’aprenentatge”, assegura Jové.
