La primera metgessa de la història, Peseshet (Egipte, 2.400 aC), l’astrònoma Aglaonice (Grècia, 200 aC) o la botànica, Blanca Catalana de Ocón ( Espanya, 1860-1904), entre moltes d’altres, han hagut d’esperar molts anys o segles per recuperar la seva veu.
(In)Visibles i (O)Cultes és una exposició temporal que posa el focus sobre 24 d’aquestes dones científiques que, des de l’Antic Egipte fins a la Gran Bretanya del segle XXI, han estat, per raó de gènere, silenciades, apartades o directament esborrades la història de la ciència. Es pot visitar fins al 9 d’abril al Museu de Ciències Naturals de Granollers i l’entrada és gratuïta. Una iniciativa ideal per reivindicar la figura de grans científiques i crear referents femenins en el camp de les matèries STEAM.
Es tracta d’una producció original del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i ha estat comissariada per Mireia Alcaine. Amb el pas de la exposició per Granollers, aquesta s’amplia amb el nom i explicació d’una investigadora més, la Granollerina Marta Estrada, una gran oceanògrafa i biòloga marina pionera en ser la primera dona espanyola en trepitjar l’Antàrtida i dur investigacions sobre el fitoplàncton, el gran pulmó marí. A més al Museu de Ciències de Granollers, aquesta exposició farà un pas més i fa una crida a totes aquelles investigadores a dur un objecte propi relacionat amb la recerca, una petita explicació de la persona i una foto de carnet.
Però, quines són aquestes 24 pioneres de les quals ens parla l’exposició?
Peseshet: La pionera.
Peseshet es considerada la primera metgessa de l’Àfrica i també la primera de la història, ja que exercia com a tal durant l’Antic Egipte, al 2.400 aC. Peseshet era la directora d’un cos de metgesses format per prop d’un centenar, per això l’anomenaven “supervisora de dones guaridores” i “directora de les sacerdotesses”.
Tapputi Belatiekallim: Una perfumista a palau.
Sabíeu que la primera persona que es va dedicar a la química era una dona? Es tracta de Tapputi Belatekallim, una perfumista que dirigia el laboratori del Palau de Babilònia. A l’època, el perfum estava relacionat amb la religió i la persona que sabia elaborar perfums gaudia de poder i de prestigi social. Tapputi va inventar els seus propis alambins, uns aparells per destil·lar substàncies, i també va desenvolupar tècniques de destil·lació.
Agnòdice: Sororitat grega
Va viure a l’Atenes del segle IV abans de Crist i va ser una metgessa especialitzada en l’embaràs i el part. Va fingir que era un home per poder estudiar i exercir la seva professió, fet que la va acabar portant a judici. Per sort, una revolta de les dones d’Atenes en la seva defensa va aconseguir la seva absolució.
Aglaonice: Bruixa o astrònoma?
Aglaonice és considerada la primera astrònoma d’Europa i una de les primeres de la història. Segons Plutarc, Aglaonice havia estudiat els eclipsis totals de Lluna i podia predir quan es produirien, fet que va provocar que l’acusessin de ser una bruixa. Malauradament, s’han conservat molt pocs documents que ens parlin de la seva obra.
Maria la Jueva: La mare de l’alquímia
Maria la Jueva és considerada la primera inventora d’Occident i la mare de l’alquímia. Va viure a Alexandria i, malauradament, gairebé tota la seva obra es va perdre en l’incendi de la famosa biblioteca de la ciutat l’any 273. El que si que sabem és que va inventar el kerotakis. Amb aquest aparell s’extreien essències de les plantes per elaborar perfums i pigments de la pintura.
Tortula de Salern: Trencant estereotips
Va viure entre el 1110 i el 1160 a Itàlia i va ser una pionera en la ginecologia. Es va especialitzar en la menstruació i va ser tota una revolucionària a l’hora d’argumentar que la menstruació no era l’origen de les malalties que patien les dones i que, no sols les dones, sinó també els homes, podien patir problemes de fertilitat. Els seus tractats van ser utilitzats i actualitzats durant anys, pràcticament fins a segle XVI.
Francesca de Barcelona: Una dona contra el món
Nascuda a la Barcelona del segle XIV, Francesca Satorra era una metgessa que es va especialitzar en l’assistència i cura d’embarassades, nadons i infants. En uns anys en què les dones no podien estudiar ni exercir la medicina, Francesca va practicar el seu ofici de manera pública i això la va fer molt popular, fins al punt que es va haver d’enfrontar a les autoritats i al mateix rei Joan I el Caçador per poder seguir exercint.
Maria Sibylla Merian: L’aventurera
Maria Sibylla Merian és considerada una de les pioneres de l’entomologia moderna o estudi dels insectes, Tenia una gran sensibilitat artística i també va destacar en el camp de la pintura. Fins aleshores poca gent s’havia dedicat a estudiar els insectes i el seu treball va servir per desmentir la idea que les erugues sorgien del llot per generació espontània. També va ser una gran exploradora i va viatjar a Surinam, un país de l’Amèrica del Sud, per seguir amb les seves investigacions.
Maria Winkelman: Mirant al cel
Va ser una astrònoma i la primera dona a descobrir un cometa. Nascuda a Leipzig, Alemanya, l’any 1670, a Winkelman no la van deixar treballar a l’observatori on treballava el seu marit, tot i que tots dos s’havien format com a astrònoms i realitzaven investigacions plegats, però, així i tot, ella va continuar amb les seves recerques, les quals la van portar a identificar el cometa C/1702.
Wang Zhenyi: Arts marcials i matemàtiques
Va viure a la Xina entre el 1768 i el 1797 i va ser una dona molt polifacètica, ja que va exercir com a matemàtica, astrònoma, escriptora i poeta, a més, dominava diverses arts marcials i el tir amb arc. Tot això, en un temps on la Xina encara estava dominada pel feudalisme i les dones no tenien drets ni podien accedir a cap mena d’educació.
Blanca Catalán de Ocón: La primera botànica
Blanca Catalán és considerada la primera botànica espanyola. Va nèixer a Calatayud l’any 1860 i també va ser la primera científica que va posar nom a algunes de les plantes que va descriure. Davant les dificultats que tenia per accedir als estudis superiors, va ser autodidàcta durant gairebé tota la seva carrera.
Nettie Stevens: Els cromosomes i el sexe
Nascuda l’any 1861 als Estats Units, Nettie Stevens va ser la científica que va establir la relació entre els cromosomes i el sexe dels éssers vius. Per fer-ho, va examinar diversos insectes i les seves conclusions van revolucionar el món de la ciència, ja que va establir que hi ha dos tipus de cromosomes, la X i l’Y, que són els que determinen el sexe dels éssers vius.
Henrietta Leavitt: La dona que va expandir l’univers
És considerada la mare de la cosmologia. Gràcies a les investigacions de Leavitt, es va esvair que la Via Làctia no és l’única galàxia. L’astrònom Edwin Hubble es va basar en les seves conclusions per demostrar que l’univers està en expansió. I d’aquí va sorgir la teoria del Big Bang, entre d’altres.
Alice Guy: La creadora dels efectes especials
Al mateix temps que els germans Lumière feien els primers passos com a cineastes, Alice Guy també començava a endinsar-se en el món del setè art. És considerada la inventora dels efectes especials, perquè va ser la primera cineasta que va fer servir un gramòfon per enregistrar sons mentre gravava.
Lise Meitner: La mare de la fissió nuclear
Lisa Meitner va descobrir la fissió nuclear, una tècnica que encara s’utilitza avui en dia per generar energia. A més, va ser l’única científica que es va negar a participar en el projecte Manhattan, el qual va acabar impulsant la bomba atòmica dels Estats Units.
Bertha Lutz: Naturalista i líder feminista
Lutz va ser una zoòloga i política brasilera que va lluitar en defensa dels drets de les dones. A banda d’investigar sobre malalties com la lepra i la malària, també va fundar la Universitat de la Dona l’any 1929 i es va convertir en diputada al Congrés brasiler per la Lliga Sufragista Independent.
Cecilia Payne: Descobrint de que estan fets els estels
Cecilia Payne va ser l’astrònoma que va descobrir la composició del Sol. Tot i aquest important descobriment, la seva carrera científica va estar marcada per la discriminació de gènere. L’any 1923, Payne va establir que els estels estan compostos d’hidrogen i heli, però la seva teoria va ser desestimada durant anys, fins que Henry Norris Russell va arribar a la mateixa conclusió i es va atribuir el mèrit del descobriment. Caldria esperar fins als anys 50 perquè Payne tingués el seu reconeixement.
Chien-Shiung Wu: La Marie Curie xinesa
Chien-Shiung Wu es va dedicar a la física i va ser una de les científiques més importants del segle XX. A la dècada de 1950, dos físics teòrics, Tsung-Dao Lee i Chen Niang Yang, van demanar a Wu que els ajudés a refutar la llei de conservació de la paritat. Es tractava de demostrar que “l’electró és esquerrà”, com havia predit Isaac Asimov. És a dir, que les lleis de la física són menys simètriques del que es creia. Els experiments van confirmar aquesta hipòtesi i la investigació va ser un èxit.
Katherine Johnson: La calculadora humana
Katherine Johnson va ser una matemàtica i científica espacial. Se la coneix amb el nom de “la calculadora humana” perquè dominava el càlcul matemàtic. L’any 1970 va participar en la missió de l’Apol·lo 13 a la Lluna. La nau va patir una avaria greu després del llançament i la tasca de Johnson va ser clau perquè la tripulació tornés sana i estàlvia a la Terra.
Rosalind Franklin: Desxifrant l’ADN.
Rosalind Franklin va ser una química especialitzada en l’anàlisi d’imatges a partir de la tècnica de la difracció de raigs X. Gràcies a aquestes imatges, l’anomenada Fotografia 51, es va poder determinar l’estructura de doble hèlix de l’ADN, la molècula de la vida. Malauradament, Franklin va morir l’any 1958 amb només 37 anys i el premi Nobel de Fisiologia va acabar sent per James D. Watson i Francis H.C. Crick, els quals van seguir els estudis realitzats per Franklin.
Esther Zimmer Lederberg
Nascuda als Estats Units l’any 1922, Zimmer va ser una microbiòloga i genetista molt important. Va treballar durant anys amb el seu marit i també genetista Joshua Lederberg, el qual va acabar rebent el Premi Nobel l’any 1958. Durant el seu discurs, Lederberg gairebé no va esmentar la feina feta per la seva dona. Només vuit anys després, s’acabarien divorciant.
Valentina Tereshkova: L’espai també té nom de dones
Valentina Tereshkova va ser la primera dona que va viatjar a l’espai. L’any 1963 va formar part de la missió de la nau Vostok 6 i va completar 48 òrbites al voltant de la terra i en tres dies va recórrer més distància que tots els astronautes nord-americans junts fins aleshores. En època d’importants canvis, la Unió Soviètica va voler avançar-se als Estats Units i enviar la primera dona a l’espai.
Nergis Mavalvala: Científica i activista LGTBI
Nascuda l’any 1968 al Pakistan, és una astrofísica coneguda per haver participat en la detecció d’ones gravitacionals. A més, durant la seva carrera ha fet front a nombroses traves al seu país, on no és habitual que les dones estudiïn ciències i tinguin carreres tan destacades com la seva.
Jess Wade: Física i igualtat de gènere
Jess Wade és una física nascuda l’any 1988 a la Gran Bretanya, coneguda pel seu compromís públic a l’hora de defensar la igualtat de gènere en el món de la ciència. Wade és una dona jove que investiga díodes emissors de llum amb baixa polarització polimèrica i circular. Això permet que els mòbils consumeixin menys i siguin més sostenibles. A més, destaca pel seu paper com a defensora entre homes i dones en el món professional de la ciència.
