Explica el neurocientífic, genetista i doctor en biologia David Bueno que és gràcies a les emocions que els aprenentatges guanyen en eficiència, motiven a l’alumnat i ajuden a fixar els coneixements, és a dir, passat el temps es recorda allò que s’ha après. En un temps on la tecnologia amplia la seva presència en l’entorn educatiu, de manera accelerada arran de la pandèmia, i on es debat sobre el significat del verb aprendre, conversem amb el professor Bueno per entendre les reaccions del nostre cervell davant aquests nous estímuls educatius i saber com es consoliden els aprenentatges derivats d’eines de tecnologia educativa.
Vostè ja ha utilitzat el ChatGPT?
Sí, de tant en tant hi entro. Tinc curiositat per saber què m’explica sobre alguna pregunta que li vull fer i també he intentat saber si és capaç de respondre part dels problemes que plantejo als meus alumnes. M’ofereix respostes, però no s’ajusten del tot al que jo li estic demanant.
Percep aquesta eina com una amenaça o com una oportunitat educativa?
Sempre ho veig tot com un repte, em costa veure les amenaces! Aquests dies estem elaborant l’examen amb els cinc companys que impartim l’assignatura de genètica a la universitat i un parell de preguntes que he proposat les he basades en el ChatGPT. (…) M’ha costat, perquè hi he dedicat més temps, tenint en compte que és nova, però m’ho he passat molt bé pensant com la podia fer.
“Cal tenir sempre activitat l’esperit crític per saber quan les màquines no diuen el que és correcte”
Quin ús educatiu se’ls hauria de donar a eines d’intel·ligència artificial com aquest xat bot?
És un sistema que permet recopilar informació però qui ha de decidir quina informació és vàlida i fins on la podem utilitzar som les persones. En una ocasió em vaig trobar un conductor convençut que volia baixar pel carrer Aribau de Barcelona, quan el sentit d’aquesta via és la contrària. Tothom pujava, però ell volia baixar perquè així li ho indicava el seu GPS. Cal tenir sempre activitat l’esperit crític per saber quan les màquines no diuen el que és correcte.
I les eines de tecnologia educativa fomenten o apaguen l’esperit crític d’infants i adolescents?
El poden fomentar si li preguntem coses i després les discutim. La gràcia no és fer preguntes al ChatGPT i quedar-nos amb la resposta que ens dona, perquè a vegades aquestes respostes inclouen fal·làcies. Ens les creurem? (…) Tinc un amic que treballa al Massachusetts Institute of Technology (MIT) en temes educatius i ha dissenyat un programa que utilitza la intel·ligència artificial en exàmens. L’alumnat ha de fer la pregunta de l’examen al ChatGPT, copiar la resposta i posteriorment el professorat valora com l’ha completada i millorada.
La feina del bon docent, doncs implica integrar la tecnologia en l’educació i completar-la amb altres àrees de coneixement?
Sí, i en tenim a molts de rebels que els agrada trencar motlles amb els seus alumnes. (…) Les màquines ens ofereixen respostes, però aquestes respostes les hem de pensar nosaltres i, per tant, cal ensenyar a pensar. I això passa pels components més humanístics que s’han de nodrir dels científics.
Quina hauria de ser la finalitat de l’art i la filosofia als centres educatius?
Gaudir-ne i fer-ho servir! Història de l’art, per exemple, implica molts conceptes històrics per a treballar-los creativament, saber extrapolar, buscar, ser crític i analitzar, no memoritzar fitxes i autors. O bé quan demanem a l’alumnat que recordi les característiques principals de la filosofia de Nietzsche. No serveix de res! Cal utilitzar aquestes idees per a saber interpretar la realitat.
A vegades les famílies entenen l’educació com una cursa d’aprenentatges…
És un error perquè s’interpreta el futur com una font d’amenaces en lloc de veure’l com una font d’oportunitats i les oportunitats les aprofites quan tens una ment plàstica i flexible, i això t’ho dona una bona combinació de tot plegat, potenciant les arts i les humanitats.
A partir de quina edat recomanaria introduir les tecnologies educatives a l’aula?
Si hi ha una pantalla i la fem servir de tant en tant no passa res, però fins a mitjans d’educació primària les pantalles no haurien de ser el vehicle principal d’aprenentatge perquè s’ha de treballar sensorialment. Els sentits són la porta d’entrada de les informacions cap al nostre interior, tot ens arriba pels sentits. (..). A més del sentit de la vista, el gust, l’olfacte, el tacte o l’oïda, n’hi ha d’altres que sempre s’obliden, com la propiocepció, la sensació que tenim de la posició del nostre cos i la nocicepció, la sensació interna del nostre cos. Integrar tots els sentits vol dir utilitzar-los tan simultàniament com sigui possible: el joc tradicional, xipollejar quan hi ha fang, bellugar-te, etcètera. Això una pantalla no t’ho dona.
Millor tocar l’aigua de la pluja, que no pas veure ploure en una pantalla…
I tant! Això permet que el teu cervell aprengui a integrar millor els sentits i en el futur li serà més fàcil adquirir nous coneixements perquè sabrà integrar-los millor.
Com aprèn el nostre cervell amb les tecnologies educatives?
El cervell per instint aprèn sempre. Una altra cosa és si aprenem les mateixes competències o no. Les emocions fan que l’aprenentatge guanyi en eficiència i aquestes tecnologies emocionen. Emoció n’hi ha, però si se n’abusa es converteix en un hàbit i deixa d’emocionar.
Creu que els centres educatius faran un pas enrere en aquesta qüestió?
L’ideal és trobar l’equilibri. Recular no és bo, ni tractar la tecnologia d’endimoniada tampoc. S’ha de trobar l’equilibri. Si quan ens fem grans cada vegada utilitzem més la tecnologia, durant la infància l’hem de fer servir menys.
