Morton Helig, inventor i cineasta nord-americà, està considerat el pioner de la Realitat Virtual gràcies a la invenció del Sensorama l’any 1957. Ja aleshores el Sensorama va ser definit com “un dispositiu que estimula els sentits per crear una experiència realista” i va mostrar per primer cop elements propis de la Realitat Augmentada.
Com es veu, la Realitat Virtual i la Realitat Augmentada van néixer a la vegada i, durant molt anys, han evolucionat juntes. Així, és ben normal que els dos termes encara es confonguin i que, sovint, costi percebre’n les diferències.
A grans trets, podem dir que la realitat virtual genera móns completament digitals i, per tant, inexistents a la vida real, mentre que la realitat augmentada combina elements reals amb elements virtuals. La realitat mixta les combina totes dues. Però, com funcionen cadascuna d’elles?
Realitat virtual
La realitat virtual o RV és una tecnologia basada en el concepte de la immersió, és a dir, la possibilitat de viure una experiència sensorial completa dins d’un ambient artificial tal con si fos el món real.
Per aconseguir aquesta immersió calen unes ulleres especials que funcionen amb una pantalla incorporada. Hi ha dos tipus d’ulleres, les que tenen la seva pròpia pantalla ja incrustada i les que permeten incorporar la pantalla d’un telèfon mòbil. A través d’uns sensors, la pantalla reconeix els moviments del teu cap, de manera que en girar cap a una banda, el món virtual també ho faci. Amb auriculars, l’experiència immersiva és completa.
La RV recrea una il·lusió visual d’una forma molt semblant a la que feia l’antic estereoscopi
L’estereoscopi, inventat pel científic i inventor britànic Charles Wheatstone, és un dispositiu que permet convertir imatges bidimensionals en imatges tridimensionals. Per aconseguir-ho, cal que tots dos ulls percebin la imatge de forma simultània però amb petites modificacions, de manera que el cervell, en ajuntar-les, percep una sensació de profunditat.
És per això que es considera que aquest invent va establir les bases científiques per entendre com generar aquest tipus de sensació en el futur i fabricar els primers prototips d’ulleres de realitat virtual.
Realitat augmentada
La Realitat Augmentada fusiona l’entorn real amb objectes virtuals, és a dir, que al damunt de la visualització d’allò real que tinguis davant s’hi poden reproduir animacions, objectes o dades que realment no estan allà.
Això permet, per exemple, reproduir mobles en habitacions, mapes o senyals al mig d’un carrer com ja fa Google Maps o, en el cas més lúdic, Pokemons als quals es vol capturar.
Per crear i visualitzar aquest tipus de percepció calen ulleres especials, cascs o el telèfon mòbil. De fet, si vols, ara mateix pots visualitzar en 3D un tauró al teu davant tot fent servir l’aplicació 3D de
Google per a la qual només necessites tenir una aplicació de realitat virtual instal·lada, cercar el nom d’un animal i clicar el botó 3D.
Realitat Mixta
La realitat mixta o MR en l’acrònim anglès combina les dues tecnologies per extreure el millor de cadascuna d’elles, tot unificant l’experiència perquè es pugui fer servir para que sólo necesites un único casco o gafas para poder utilizar una u otra.
Possibilitats educatives
Ja vam parlar en un article dels diferents àmbits educatius en els quals es preveu que els propers anys impacti la realitat virtual i, més especialment, el metavers.
Respecte la realitat augmentada, l’eina educativa que més i millor s’està implementant a les escoles és el Merge Cube.
El Merge Cube és un cub que es pot adquirir o fabricar (aquí us el podeu descarregar) que, a través d’una aplicació (n’hi ha de pagament i de gratuïtes) permet que els alumnes tinguin la percepció d’estar sostenint a les mans un paisatge del Juràssic, una casa domòtica en la qual hi podem programar accions o simplement, una imatge de l’interior de la Terra, del Sol, d’una granota o del cos humà.
