Als passadissos, dins les aules, al seu espai maker,… A l’escola Joan Miró de Canovelles (Vallès Oriental) es respira STEAM pels quatre costats. Aquí, els treballs que decoren les parets o s’exhibeixen a les estanteries tan bon punt són cartolines plenes de circuits elèctrics com vehicles motors dissenyats pels alumnes. La seva singularitat també és visible al taulell d’horaris, doncs assignatures com plàstica, medi, valors o matemàtiques, s’han reconvertit en una única matèria anomenada «càpsules» i que es treballen transversalment seguint la metodologia STEAM. No en va, parlem d’una de tres escoles a l’Estat espanyol que disposen del segell de qualitat STEAM que atorga la plataforma Scientix.eu, la comunitat de la Unió Europea que promou l’educació científica.
La transformació de l’escola va començar el 2016. «Volíem crear un impacte real en els alumnes i vam encetar un procés de reflexió sobre l’aprenentatge en si per esbrinar com fer-ho. La conclusió a la que vam arribar és que si no hi ha emoció no hi ha un aprenentatge permanent en els nens, un coneixement que realment els quedi fixat per sempre. El sistema STEAM fa això, sempre crea una motivació en el nen, i per això vam decidir apostar per aquest model i capgirar tot el plantejament curricular de l’escola», ens explica el seu director, Jesús Pérez.
“Sense emoció, l’aprenentatge no es fa permanent. El sistema STEAM sempre crea una motivació en el nen”
Així, el seu plantejament curricular gira al voltant de tres eixos: expressió, comprensió i resolució de problemes. Traduïts en objectius acadèmics, podríem dir que la idea és que tots els alumnes aconsegueixin ser competents en expressió oral, escrita i artística; que desenvolupin una comprensió lectora, oral i visual crítica i que adquireixin les habilitats necessàries per resoldre qualsevol tipus de situació o problema.
Per implementar els canvis, el primer que van fer va ser crear un equip de mestres per dissenyar les propostes conjuntament. «Cal entendre que STEAM no és reproduir un sistema d’aprenentatge tancat. Al contrari, cal estar preparat per veure quines seran les necessitats de cada projecte i ser capaç d’adaptar-se a ell. A vegades només cal preveure el material qie cal adquirir però en d’altres casos potser caldrà revisar els horaris o fins i tot reformular el sistema d’avaluació. Tot es munta i desmunta cada vegada en funció del que es vol treballar. És un procés cíclic», especifica Pérez.
Excel·lents resultats a les proves de competències bàsiques
Els resultats salten a la vista, tant en les bones qualificacions que estan obtenint a les proves de competències bàsiques els seus alumnes -molts de famílies en una situació sociocultural desafavorida-, com en la manera engrescadora amb què els nens ens expliquen els projectes que han treballat (i finalitzat) aquests primers mesos de curs. Els nens de cinquè, per exemple, ens mostren un conjunt de vehicles ideats, dissenyats i construïts per ells i que ara tenen orgullosament exposats en un moble del passadís. El repte consistia en aconseguir que el vehicle funcionés, és clar, però també que fos capaç de superar amb èxit un circuit del qual encara queden rastres al terra de la seva aula.
La seva tutora, la Cristina Rodríguez, que també és la coordinadora de TAC (Tecnologia, Aprenentatge i Comunicació) ens detalla que tot el que els van donar van ser 2 rodes, 2 motors, cables, 1 canica i 1 interruptor. «En un projecte d’aquest tipus els alumnes treballen la creativitat per fer el disseny i les matemàtiques per calcular les mides, aprenen la mecànica dels circuits elèctrics o la importància de la potència dels motors perquè el vehicle, a banda de moure’s, anés en línia recta».
“Construint els vehicles, han après conceptes matemàtics, mecànics, de disseny, circuits elèctrics…”
Però més enllà de l’impacte en tots aquests àmbits de l’aprenentatge, per als responsables de l’escola l’aplicació del mètode STEAM a l’aula genera d’altres beneficis. «Regular el comportament dels alumnes és molt més fàcil. Els nens estan tan motivats que desapareixen els conflictes, ja no cal cridar-los l’atenció cada dos per tres. I, mica en mica, ells cada vegada es fan més autònoms i tu, com a mestre, aprens a confiar en ells», conclou el director del centre.
Publicidad
Articles relacionats
