Què és un forat negre? Per què la terra gira al voltant del sol? És possible la vida extraterrestres? Aquestes són algunes de les moltíssimes preguntes que pràcticament tothom s’ha fet quan és petit. Les ciències de l’espai poden ser un bon punt de partida per despertar la curiositat d’infants i joves per aquesta i altres disciplines que trobem entre les sigles STEM (Science – Technology – Engineering – Maths). En parlem amb l’Ignasi Ribas, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya.
Com s’haurien de fomentar les vocacions STEM?
Trobant activitats que funcionin com a mirall, on persones de diferents àmbits, ètnies i gèneres puguin inspirar a les noves generacions perquè s’interessin i vulguin tirar endavant amb aquestes disciplines. Es tracta de visibilitzar-les i fer-les atractives. Per aconseguir-ho no cal que siguin divertides ni que es faci a través del joc, només cal arribar-hi dissenyant projectes comprensibles, que fins i tot poden ser fàcils.
Sobre el paper sembla fàcil però a la pràctica?
Potser no es fa prou bé encara. Amb les matemàtiques sol haver-hi la percepció que són difícils. Ha de desaparèixer el mite que les ciències són complicades perquè la ciència és molt quotidiana, està present en el nostre dia a dia. Només s’han d’aprendre les normes del llenguatge matemàtic per comprendre-les, 2 + 2 sempre són 4. En canvi altres disciplines estan plenes d’excepcions o requereixen de processos d’abstracció que dificulten el seu aprenentatge.
Què s’hauria de canviar per fer més atractives les matemàtiques?
El sistema hauria de ser ambiciós, invertir temps i diners per adaptar els continguts perquè siguin comprensibles per a tothom, respectant els diferents ritmes i necessitats de l’alumnat, també dels que poden avançar més ràpid. Aquí sovint, amb la voluntat de no deixar a ningú enrere, s’opta per oferir un nivell assequible pel conjunt, ens oblidem que no tothom avança al mateix ritme. Les extraescolars podrien ser una bona opció per qui vulgui saber-ne més però és discriminatori per qui no té prou recursos.
Buscar vídeos a youtube, canals de tik tok especialitzats… pot ser una alternativa?
Sí però és insuficient. Són materials que donen respostes però no formen. El que dona valor és que algú ho expliqui i se li puguin plantejar dubtes, sinó qui vol aprendre acaba perdut. El coneixement unidireccional acaba ràpid, és molt més enriquidor el bidireccional, amb un docent capaç de respondre.
Els mestres haurien de sentir-se tan segurs resolent dubtes sobre Tirant lo blanc com dels forats negres.
És fàcil respondre aquest tipus de preguntes?
En principi sí, no és necessari ser un professional STEM, amb un mínim de formació es podrien resoldre. Tot i així la majoria del professorat se sent incòmode, creu que no està sunficientment preparat i convida a l’aula a professionals de l’àmbit que volen tractar. Els mestres haurien de sentir-se tan segurs resolent dubtes sobre Tirant lo blanc com dels forats negres.
Però se senten prou còmodes?
Costa. Aconseguir-ho que els docents tinguin un ventall de coneixements ampli encara que sigui superficial és tot un repte. No haurien de tenir por a enfrontar-se a preguntes de física, necessiten més eïnes. El que marca la diferència és la formació del professorat, que puguin accedir a una oferta formativa de qualitat i que siguin conscients que aprofitant la formació seran millors docents. Segurament si la seva feina tingués més prestigi i estigués més ben pagada ajudaria
Entre les sigles STEM alguna matèria surt més ben parada que la resta?
L’espai és una disciplina privilegiada, sovint les criatures es plantegen moltes preguntes relacionades i tenen ganes d’aprendre. S’hauria d’aprofitar la seva curiositat innata i donar-li tant recorregut com sigui possible. És una matèria a través de la que es poden vertebrar altres disciplines de l’àmbit STEM, el punt de partida pot ser l’univers i també parlar de matemàtiques, física o enginyeria.
Projectes com la missió Hypatia I ajuden a escurçar distàncies?
Per descomptat. Té l’embolcall d’un projecte científic de recerca que crida l’atenció i el més important és que ha desmostrat que les tripulants a més de ser capaces de tirar endavant un projecte d’aquesta envergadura, es converteixen en model perquè les nenes s’emmirallin i sobretot perquè les ciències experimentals, que sovint estan poc visibilitzades, siguin notícia i tothom en parli.