Molts dels actuals dispositius intel·ligents emmagatzemen dades relacionades amb la nostra activitat. | Getty Images © Sompong_tom

Una dada és un valor, una representació simbòlica (número, text, etc) que s’associa a una entitat (a alguna cosa). Això no té per què tenir valor per si mateix (15, “Paula”) però sí que pot tenir-ho en relació a altres dades en l’associació d’aquesta entitat (per exemple aquesta entitat pot ser “l’edat de la persona que tens al costat” o “la persona que tens al costat”).

Una vegada estan processades, les dades poden servir per obtenir informació, especialment quan s’agrupen entre si en una bases de dades.

 

Una base de dades és un conjunt ordenat de dades. Les cites que hi ha en un calendari digital, l’historial de cançons de Spotify, les despeses d’una determinada empresa en un any o la recol·lecció d’informació meteorològica de l’AEMET en una estació meteorològica serien exemples de bases de dades.

Avui en dia, diferents aparells recopilen molts tipus de dades i tracten d’obtenir informació a través d’ella. Aquests dispositius recol·lecten dades bancàries, moviments de trens, temperatures, velocitats de gir de motors i consums elèctrics. En recopilar i usar aquestes dades es pot obtenir informació rellevant per a moltes coses.

En processar les dades, obtenim la informació. I en unir les diferents informacions, obtenim coneixement. En la teoria de la informació es considera que la diferència entre una dada i una informació és que la dada per si sol no et permet prendre decisions i la informació sí.

Activitats

• Per prendre decisions necessitem dades:
  Quin tipus de dades necessites saber per saber quina aspiradora o quina consola comprar?
  Per què són útils aquestes dades i no unes altres?
  Són les dades rellevants iguals per a tots?