Es diu que una sola escola pot canviar el món. En aquest cas, tot va començar amb una escola, l’Escola de Batxillerats CIC, i una mestra, l’Alícia López, professora de TECH Projects de 2on, a l’avantsala de la universitat. “A segon curs, pocs professors s’arrisquen, però jo penso que justament és el moment de donar als alumnes l’oportunitat de posar a prova les seves habilitats en l’àmbit de l’enginyeria”.
Amb aquesta idea al cap, López va contactar amb el reconegut professor de l’Institut Tecnològic de Massachussets-MIT Edward Moriarty, que de seguida es va avenir a co-organitzar amb ella un projecte de Hackató. El primer any hi va participar dues escoles; el segon, quatre; el tercer, en plena pandèmia, hi van participar online escoles dels cinc continents; el quart any, sis escoles i ara hi han participat onze escoles públiques i privades concertades de Roses, Terrassa, Lloret, Castelldefels, Sant Cugat i Mollet d’entre 3r d’ESO i 2n de Batxillerat. Parlem de 110 alumnes i onze docents.
En què consisteix?
Res millor que entrar dins de la sala que enguany els ha cedit la facultat d’informàtica de la UPC per poder-ho explicar. Hi veiem grups de 5 o 6 alumnes treballant en equip. N’hi ha que estan parlant alt i gesticulen entusiasmats; uns altres estan comprovant si un prototip de dron fet amb LEGO es sosté com pertoca; a l’altra punta, uns comencen a programar el sostre d’una casa domòtica que s’obra i es tanca i encara n’hi ha uns altres que escolten amb atenció i en rotllana els consells que els dona l’Ed Moriarty en relació al seu projecte de vaixell teledirigit.
I remarquem la paraula “consells” perquè per Moriarty és important “Jo no els dono instruccions ni els dic com ho fan de fer o si ho estan fent bé o malament, perquè això en realitat és irrellevant. Aquí el que importa és l’opinió dels alumnes i el fet que ells estiguin decidint què volen fer i com ho faran. És democràcia en estat pur”.
“Ensenyar consisteix en això, en empoderar l’alumne perquè sigui ell qui actua, assumeixi riscos i aprengui dels errors”, explica Moriarty.
Veient-los interactuar costa creure que només faci un dia que aquests nois i noies es coneixien. De fet, ni tan sols estan agrupats per cursos (o per amistats) sinó per interessos. El primer dia, dels tres que dura la hackató, van fer una pluja d’idees i, a partir dels projectes que van sorgir, cadascú es va integrar a un equip independentment de si era alumne de 3er de l’ESO o de 2º de Batxillerat. “Si no fos per l’alçada, aquí ningú sap si ets dels petits o dels grans. Tothom participa, aporta conceptes, genera iniciatives i mobilitza experiències per igual”, detalla López.
Per ajudar-los quan s’encallen i alinear les diferents maneres de treballar que hi pugui haver, hi ha un equip de mentors universitaris. Són els BCN squad, exalumnes del CIC, 10 instructors de l’Edgerton Center i 5 alumnes MISTI-GTL . La Júlia pertany al BCN Squad. És estudiant de 4rt d’enginyeria i ens explica que el que més li agrada de fer de mentora és crear vincle i comunitat entre estudiants universitaris i no universitaris. “Penso que és una bona manera de promoure les disciplines STEM de manera propera perquè només tinc un parell d’anys més que alguns d’ells. A més, sóc dona i el fet que tant els nois com les noies em facin preguntes sobre la carrera, per exemple, també ajuda a trencar estereotips de gènere”, detalla.
Els mentors són estudiants d’enginyeria -entre ells algunes noies- que els fan veure les disciplines STEM de forma propera i accessible i els trenquen estereotips
Per la Júlia també és enriquidor poder compartir tres dies amb els mentors com ella que han vingut des dels Estats Units. I ens explica que ja ha participat en altres Hackatons a Edinburg i a la Universitat de Ferrara, a Itàlia, uns contactes internacionals amb els quals estan establint-hi vincles i un sentiment de comunitat.
La Hackaton culmina amb la fira on presenten els projectes davant dels seus pares, amics, mestres i companys. “És un moment interessant perquè és quan han d’explicar tots els coneixements adquirits i això els obliga a sintetitzar i ordenar tot allò que han fet i après”, explica l’Alícia López. La neurociència li dona la raó, doncs s’ha demostrat que només quan verbalitzem allò que hem après és quan aquest coneixement queda fixa’t al cervell, de manera que aquesta fira expositiva ve a ser la culminació de tres dies d’una intensa i riquíssima activitat per tothom: pels mestres, pels alumnes i pels mentors.
“Em sento orgullós d’aquesta hackató, però no puc evitar de posar-me trist per tots els altres joves que no poden viure aquesta experiència”, diu Moriarty
Moriarty, però, fa un apunt important sobre la mostra dels projectes: “Tothom ve i es queda sorprès del que han assolit els nois i noies. Jo també em sento molt orgullós d’ells, però no puc evitar sentir-me trist per tots els altres nois i noies que no estan tenint una oportunitat com aquesta. Cal treballar activament per extrendre-ho al màxim de centres possible”. I amb aquesta intenció, ja tenen la mirada posada en la futura Hackató del proper curs.
Publicidad
Articles relacionats
